IMPORTÀNCIA INDIFERENT

Perquè ets increïble, perquè ets genial!

Perquè hi ha coses que ens importen, perquè hi ha accions que marquen i d’altres que, en un principi, ens són indiferents. Perquè cap de les coses que fas són indiferents, perquè cada cosa que faig és premeditada (bé, algunes sí d’altres no), però totes les que faig tenen una importància per a mi, que potser no la tenen per a tu, però és la meva decisió, així que si ho compartim perfecte i, si no, podem discrepar.

Perquè la meva indiferència pot ser que sigui la teva importància màxima, o al revés; la meva preocupació màxima pot fer que a tu et xiulin les orelles i passis de tot, pot ser que no ens importin les mateixes coses i que ens sentim identificades amb diferents aspectes importants, però ja diuen que el mestissatge i la barreja i divergència d’opinions és el que fa enriquir el món.

El valor que li donem a les paraules que diem (o escrivim) és relatiu, cadascuna podem donar valor a un tema o a un altre, perquè com diu la nostra cançó valenciana (una de tantíssimes...): ‘quan isc a buscar l’alegria no sé perquè sempre acabe en el teu carrer’, perquè la nostra amistat és com un esbarzer, si anem amb cura i la cuidem no fa mal, però el dia que ens descuidem i comenci a créixer ens pot fer mal i ens pot punxar i fer ferides que potser no es curen mai... perquè la nostra amistat és com un roser, bonica però amb espines ocultes si no en tenim cura... perquè la nostra amistat és com una flor vermella de vint-i-un pètals nascuda en un mes calorós d’agost, perquè la nostra amistat són moltes coses, però sobretot ets tu, soc jo; que conjuntament formen un nosaltres que va començar a agafar forma aquell dia de setembre quan ens vàrem començar a explicar la vida res més obrir la boca.

Perquè les nostres decisions són les que ens fa ser tal com som i ens fa entaular (o no) un vincle, perquè tal com em coneixes jo no m’hi reconec, he canviat molt durant els anys, he canviat moltíssim. Ja no soc la noia tímida que va entrar un dia a l’aula i et va demanar el bolígraf blau cel, ara soc la noia valenta que vas tenir al costat aquell dia tan magnífic on va començar tot (no recordo si era al setembre, a l’octubre, al novembre o al desembre; però segura que era l’any passat). Potser ja ens coneixíem d’abans, potser no ens hem conegut mai i som dues ànimes dins la cova de Plató intentant buscar la llum i conèixer-nos... potser, qui sap, ens portem coneixent tota la vida; potser anar a aquella presentació i conèixer-te va ser el millor regal d’inici de curs que vaig poder tenir, potser no.

Les casualitats no existeixen, com bé em dius sempre, però ens havíem de conèixer i me’n alegro que fos aquell dia i en aquell moment, t’he de confessar que estava molt perduda i em vas donar un bri d’esperança per mostrar-me tal com soc. Recordo que vam començar a parlar i que, en menys de deu minuts ens vam explicar la vida i miracles... recordo que t’asseies a la meva dreta i que, dies més tard, em vas donar les gràcies per haver començat a parlar. Doncs ara soc jo qui te les dona... GRÀCIES, GRÀCIES i GRÀCIES, per haver-te apuntat a fer la carrera, per haver-te assegut al meu costat i haver-me fet parlar (perquè si no conec a la persona no obro la boca, però me’n alegro d’haver fet el pas), perquè ets especial i me’n alegro moltíssim!

Perquè va començar el curs amb el dia introductori per adaptar-nos a l’ambient nou de la universitat, perquè ens adaptem (i fem de camaleons), perquè ens adaptem a tenir amistats tan i tan especials, perquè m’adapto a què significa tenir un amic tan i tan especial pel qual ho faig tot el millor que sé i que m’anima sempre, sigui per xat, trucada o presencialment... perquè compartim aquell secret tan nostre, perquè somriem quan ens veiem, per totes les vegades que estàvem asseguts a la nostra plaça (no pateixis, tornaran aquests moments), o quan estàvem asseguts els dilluns del primer trimestre abans de començar la classe de les aules seguides, perquè em va fer molt i molt feliç conèixer-te...

Perquè sí, perquè avui la reflexió té noms i cognoms, perquè avui va per tu; per aquell conseller, amic, confident... perquè avui va per tu, avui va per nosaltres! Perquè ja és la segona reflexió que va cap a tu, i no serà la darrera... perquè aquests dies em dona per pensar, per dir-te dia sí dia també que et trobo a faltar, per parlar dia rere dia per trucada, per Whatsapp... perquè ets increïble i estic molt i molt contenta d’haver-te conegut; perquè m’has fet      adonar-me’n de què val la pena, perquè m’has fet veure qui és important (i qui no) a la meva vida, perquè... 
Per anar a algun concert, a algun festival, a algun partit, algun dia a la universitat... per  regalar-te mil cançons, mil poemes, mil imatges per desar a la retina...

MERCI!