Reflexions de butxaca

  Guerreres, metgesses, docents, científiques...

  Avui s'ha obert la capsa de Pandora...

  Projectem il·lusions, somnis, esperances... però i si no projectéssim res?

Avui acabem un any, però n'encetem un altre.

 Beure, aprendre i veure.

Pigments, tonalitats, gammes cromàtiques... però alhora monotonia i monocromatisme.

Llevaré les àncores de la meva vida.

Perquè és l'arma més poderosa i alhora la que més et farà créixer.

Perquè avui us vull parlar de la senzillesa que ens proporciona estar còmodes. 

 Retornant als orígens.  Encaro el tema de la primera reflexió des d'un altre punt de vista.

 Refugis, entitats, refugiades, paraules, carícies...

Pinya, xarxa, col·lectivitat, sororitat, ajuda mútua... Anomenem-lo de mil maneres possibles.

Com ens enfrontem al dolor? Fan tots els tipus de dolor el mateix mal?

 Perquè hi ha silencis que valen més que mil paraules.

Records de tota mena, records de llocs i de moments. Records impregnats de la teva olor, del teu gust d'aigua salada.

 Una odissea, d'anada i de tornada.

 Estimar-se, acceptar-se, sorprendre's... (auto)estima.

  Avui us vinc a parlar de relacions tòxiques i de males pràxis que tenim a l'hora de relacionar-nos.

Teràpies naturals i gratuïtes. He arribat al centenar de reflexions, però cent-una publicacions. GRÀCIES!!

 Estic feliç, gairebé arribo al centenar d'entrades!! A la d'avui parlo una mica de somnis i significats. Feliç reflexió de butxaca 98, entrada 99.