Reflexions de butxaca

Viatges que són reals, viatges que passen dia rere dia no tan lluny de nosaltres.

 Avui és el meu aniversari, i aquesta és una entrada especial

El dia d'avui és un oxímoron.

Pigments, tonalitats, gammes cromàtiques... però alhora monotonia i monocromatisme.

Perquè avui us vull parlar de la senzillesa que ens proporciona estar còmodes. 

 Retornant als orígens.  Encaro el tema de la primera reflexió des d'un altre punt de vista.

 Refugis, entitats, refugiades, paraules, carícies...

 Avui us parlo de viure altres vides, de moments a remarcar, de moments a recordar. D'aquella vida que va marxar prematurament.

Arribo a la desena engruna de la novel·la!! Avui una de les darreres cartes des de casa.

Ara sí, novena carta!! Primera carta de la Saadiya en terra d'acollida...

 Vuitena entrega!! Avui redactada en territori d'acollida.

 Setena entrega!! Avui redactada des dels camps de la misèria, des dels camps de la vergonya.

Perquè el dia que posi un peu fora de Síria et trobaré a faltar.

 Avui recordo...

Tercera engruna de la novel·la. Carta entre els dos protagonistes.

 Bocins de mi, bocins de la novel·la.

 Ara sí, aquí teniu una part de la novel·la!!

Camins inesgotables, remordiments incansables, lluny de casa, lluny de tu.

Records de tota mena, records de llocs i de moments. Records impregnats de la teva olor, del teu gust d'aigua salada.

Llàgrimes i refugis.  Cases destrossades a causa de la guerra.  Camps i violacions dels Drets Humans.