SOTA TERRA

Perquè a les llombrius les hem de fer fora.

Perquè les llombrius poden arribar a molestar molt, poden fer molt de fàstic; perquè malgrat ser petites poden fer molt de soroll i irrompre a la teva vida per fotre-la enlaire, però no has de fer cas, són tan petites i insignificants que no t’han d’afectar en el teu dia a dia. 

Però pot ser que et trobis amb una llombriu que, per molt que l’apartes, segueix allà tocant els nassos, que no vol marxar del teu camí, que et vol seguir barrant el pas… què has de fer en aquests casos? Prendre mesures. Canviar de camí.

Perquè hi ha molts tipus de cucs al món, però cap d’ells (almenys dels tipus que conec) et fan canviar d’un dia per un altre, cap dels que conec et fan canviar d’actitud; però ara he conegut un tipus de cuc que fa tot això: canvia d’actitud en dos segons, insulta, humilia… perquè aquests cucs no els vull pas a la meva vida. Perquè, a la vida, has de ser feliç; però no has de ser com un cuc, tot el dia arrossegant-te per veure qui et fa cas i qui te’l deixa de fer.

Perquè hi ha llombrius fastigoses, que se’t fiquen dins del cos i et van menjant per dins, perquè aquestes les has de fer fora des del mateix moment que te’n adones que han entrat al teu cos, a la teva vida; perquè, per molt que no notis que estan allà saps que t’estan fent mal, t’estan consumint poc a poc, estan malgastant les teves forces; i això NO s’ha de permetre mai!! Perquè hi ha llombrius que van canviant de forma a mesura que passa el temps, que et semblaven en un principi inofensives, però que després es van creixent més i més i comencen a fer la guitza… però no ens hem de deixar dominar per aquests moments, per aquests individus. Perquè hi ha llombrius que no et deixen descansar, és com l’expressió que es diu quan tens gana de ‘tinc un cuquet a l’estómac’, doncs aquestes llombrius són cucs permanents a l’estómac que no et deixen viure, ni a tu ni a la resta.

Perquè quan una llombriu, o diverses, es creuen al teu camí has de prendre mesures… i quines poden ser? Ignorar-les allunyar-les, passar d’elles… perquè el què volen és atenció, perquè, per molt petites que siguin volen fer-se grans i reclamar l’atenció que no són capaces d'aconseguir per elles mateixes; però no els hi hem de donar bola, si molesten les hem d’ignorar.

Perquè al principi et pot fer gràcia trobar-te una llombriu, però després te’n adones que són fastigoses, repugnants, repulsives… que fins i tot poden arribar a ser tòxiques; per tant la millor solució és fer orelles sordes i passar.

Al cap i a la fi, els cucs, les llombrius; i tot el que s’arrossega per terra, ho fan perquè no tenen cap lloc on sentir-se acollides i busquen un refugi en algun animaló per poder-se’l anar menjant al seu gust i conveniència.