(AUTO)TERÀPIA

Teràpies naturals i gratuïtes.

He arribat al centenar de reflexions, però cent-una publicacions.

GRÀCIES!!

Avui vull parlar d’una entrada molt necessària per a mi. Avui m’agradaria parlar de què he de fer per aprendre a estimar-me i a pujar-me l’autoestima, avui m’agradaria fer una mica d’anàlisi de quin concepte tinc de mi mateixa, perquè tinc un concepte una mica distorsionat de com ho veieu la resta...

Perquè d’una mateixa ens costa molt veure les nostres virtuts, ens les han de dir i, malgrat això, ens costa reconèixer-les... Doncs això és el meu pa de cada dia; negacions de coses que faig bé, no veure quins són els meus punts forts i només veure les meves coses a millorar, perquè estic fent una feinada d’autoconeixement, d’introspecció, d’alliberament de cadenes que m’oprimeixen... que m’està costant molt, que m’està fent suar la tinta xina, que m’està fent venir maldecaps i ganes de desistir; però cada vegada que em ve al cap desistir del meu objectiu em visualitzo d’aquí uns anys (quan aconsegueixi ser intèrpret o publiqui una novel·la) entenent-me ara que estic escrivint aquesta reflexió. Perquè és molt complicat entendre’m, almenys per a mi mateixa; perquè m’és molt difícil entendre el món que m’envolta; perquè m’expresso millor i entenc el món millor a través dels llibres que a través dels ulls (perquè potser un dia em falta aquest sentit i he de saber aguditzar la resta), perquè he d’aprendre a valorar allò que tinc ara mateix i tindré sempre (o sigui a mi mateixa).

Perquè, en general, he d’aprendre a entendre el món que m’envolta i a trobar el costat positiu de les situacions que em passen per molt dolentes que siguin (SEMPRE hi ha un costat positiu, com diu una de les meves conselleres: tot passa per alguna cosa). Perquè, en general, he d’aprendre a interioritzar aquest amor que reparteixo a la resta, interioritzar-ho i aplicar-m’ho a mi mateixa i al meu dia a dia... Perquè en teoria, si no m’estimo a mi mateixa, és molt difícil fer-ho en la resta; però penso que soc una excepció, sé projectar amor, però de portes cap endins no me’n sé donar. Perquè això també em passa en determinades situacions i amb determinades persones amb les quals tinc un vincle estret; perquè això em passa quan hi ha una situació que pot més que jo mateixa, que pot amb mi i em sobrepassa.

Però gràcies a aquesta superació de les meves forces em faig més forta dia rere dia, a base de patacades que en un principi fan mal, vaig creixent una mica més cada dia, tan interiorment com exteriorment; perquè la força interior que puc arribar a tenir crec que encara no s’ha presentat en tota la seva grandesa; perquè crec que cada dia que faig entrada em conec una mica més a mi mateixa. Perquè cada cançó que escolto em recorda a algun moment de la meva vida i em fa reflexionar, perquè em passo el dia pensant en mil coses i reflexionant (aquestes publicacions en són la prova, gairebé diàriament en teniu una de nova), i he de confessar que hi ha dies que no tinc gens ni mica de ganes d’escriure i reflexionar però em mig obligo a fer una breu entrada o a fer créixer una mica el projecte que tinc entre mans, perquè, crec que us ho vaig comentar, escriure per a mi és TERÀPIA.

Sí, sí, tal com ho llegiu és TERÀPIA. Hi ha gent que fa teràpia amb cavalls, a través de l’art, a través de la música, anant a la natura... doncs jo he trobat la meva pròpia teràpia a través de l’escriptura, he trobat la meva pròpia teràpia a través de les lletres, del rascar del bolígraf sobre el paper, del tecleig de l’ordinador... però les dues maneres em van molt i molt bé.

 

I què, quina és la vostra teràpia per relaxar-vos i dedicar-vos un temps al dia?


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog