★BENDITA VIDA★

Gràcies a totes aquelles que us heu creuat al meu camí. Gràcies a les que, malgrat tot, us hi heu quedat.

Avui el títol fa referència a una cançó que forma part del darrer àlbum (però darrer de veritat) d’un grup de música que m’ha canviat la forma de concebre i entendre el món que m’envolta, la número deu.

Aquesta cançó ens ensenya que hem de ser agraïdes, que ens hem de proposar objectius assolibles per estar contentes amb nosaltres mateixes, que hem de donar les gràcies (sí, sí us ho dic jo que em costa moltíssim!!). Però és el que parlava ahir de l’auto teràpia: m’he de buscar un sistema que em permeti trobar l’equilibri necessari a la meva vida; trobar aquella estabilitat emocional que vaig perdre un dia d’estiu, o potser era un dia gèlid de principis d’any. És com aquella vegada que vaig caure al buit i vaig estar ensorrada durant mesos sense saber què fer amb la meva existència... O com aquella altra vegada que vaig estar enmig d’un atac d’ansietat (l’únic de la meva vida) i vaig veure que ho perdia tot...

Però per sort, tot això que explico, ha quedat en anècdotes més o menys gracioses que en el seu moment em van fer mal però ja ho tinc més o menys superat i desat en un calaix del qual he perdut la clau, i millor haver-la perdut que poder recuperar aquells moments. Per sort aquella part del viatge en tren ha quedat en uns mesos plens de boira i fum que molestaven més que no pas em feien feliç. Per sort ara ja no hi penso massa, i quan ho faig em pregunto com vaig poder ser feliç... Em sembla molt estrany mirat ara des de la perspectiva que em proporciona el temps, se’m fa estrany com vaig poder caure en el parany que suposava estar en aquella situació; en com em vaig poder deixar enredar d’aquella manera.

I això em recorda a què, gràcies a la gent que tinc al voltant, vaig poder sortir d’aquell merder (que mesos després es va repetir... ja diuen que som les úniques que ensopeguem dues vegades amb la mateixa pedra; però vaig aprendre i espero que no em passi una tercera vegada). Per tot això dono gràcies a la vida, BENDITA VIDA, com diu el títol de la reflexió i com porta per títol una cançó ben bonica i amb missatge contundent. Perquè hem de ser agraïdes amb tot el què ens passa, hem d’agrair tot el que tenim i hem de mirar cap endavant. Recorda que aquesta vida és un viatge en tren i només hi ha un bitllet d’anada.

Perquè si la vida és realment un viatge en tren i només tenim una oportunitat per pujar en aquest comboi, l’hem d’aprofitar al màxim. Ja ho deia fa unes reflexions: un instant perdut és un instant que no torna, per això s’ha d’aplicar el tòpic CARPE DIEM. Perquè si la vida és realment un viatge en tren, ens hem d’intentar avenir amb qui puja al nostre comboi, però si no es pot doncs no hem de forçar la màquina perquè potser acaba petant del sobreesforç que comporta haver de suportar tota aquesta càrrega extra.

Ja us dic jo que les persones que conserveu a la vostra vida durant molt de temps són les que de veritat valen la pena, aquelles que et donen un motiu per llevar-te al matí i dir que avui serà un gran dia, que avui podràs amb tot... aquelles que se’n recorden de tu en moments importants i que, sobretot, ploren amb tu quan ho necessites.

Perquè, com diu el títol de la reflexió, BENDITA VIDA!! Bendita com a sinònim d’agraïment (almenys en el sentit que jo l’utilitzo, almenys en el sentit que jo interpreto)... Perquè sí, avui el títol torna a portar nom de cançó però és que la música també és una bona manera de reflexionar i plantejar-nos quins canvis volem veure al món i dins nostre.

 

★Que todos los problemas serán aprendizaje★