REALITATS DIFERENTS

Històries per explicar, històries silenciades

Us imagineu haver de marxar de casa vostra per un conflicte bèl·lic que porta anys assetjant el vostre país i no poder veure a la vostra família durant anys? Us imagineu haver de passar pels camps de refugiades i no poder dir la vostra? Us imagineu que, per ser una noia, abusin de vosaltres?

Bé, avui us vull parlar de tot això… Avui m’agradaria fer una entrada especial parlant de refugiades, avui m’agradaria parlar dels camps, de les migracions, de les persones refugiades que han de deixar casa seva a causa de la guerra (hi ha mil motius més, però em vull centrar en aquestes en concret). Tot el que he dit al primer paràgraf passa, tot el que he llegit al llibre de la Txell Feixas, tot el que m’he documentat per fer el projecte que tinc entre mans, tot el que he vist, escoltat, llegit...

Perquè a l’Orient Mitjà s’està despertant una revolució feminista, una revolució silenciosa de moment, però ferma i sòlida... poc a poc van transformant la cultura i el país. Encara que no ho sembli, dins els països de l’Orient Mitjà hi ha feministes molt revolucionàries, feministes i dones molt empoderades, dones molt i molt valentes. Dones que, pel simple fet de ser dones, ja corren perill. Perquè, no ho oblidem, la cultura i societat àrab és masclista, misògina i patriarcal; la figura de la dona és només per la llar i per reproducció, poc més. Però ara sembla que es comencen a aixecar caps i sota les pedres de la guerra es van despertant consciències feministes i revolucionàries; perquè una mica el projecte que tinc va per aquest camí, perquè quedaran plasmades les diferències entre Síria i la cultura occidental. Quedarà reflectit el poder que guanyen quan arriben a terra d’acollida, i quedarà allà per sempre les vexacions que hi ha als camps de refugiades, la misèria que s’hi respira, la de milers de persones que han de malviure (millor dit, sobreviure) als camps, perquè allò no és vida ni s’hi assembla. Perquè als camps gairebé cada dia, per no treure el gairebé, les noies són violades i obligades a mantenir relacions forçades, perquè la societat ho permet i perquè als camps passa dia sí dia també; i sabent tot el que sé del tema m’esgarrifa moltíssim que, a més de fugir de casa seva hagin de passar per aquestes vexacions i aquesta vulneració de drets humans; sembla que les que custodien els camps no tinguin cap mena d’estima cap a ningú, que no els importi res del que passa...

I, d’altra banda, m’agradaria parlar de la branca d’activisme que hi ha als camps... Persones voluntàries que van a fer millor la situació de les refugiades que estan allà tancades durant mesos (De vegades anys), i que els hi fan la vida una mica més fàcil i pinten uns colors una mica més alegres. Perquè he de confessar que, de totes les fotografies que he vist dels camps de refugiades, no hi havia cap on es veiés la llum del sol o un cel clar, sempre era gris i apagat. Sembla que el cel sàpiga quin ambient es respira allà dins i concordi amb l’ambient que hi ha allà dins.

Reitero que el que es viu als camps no és vida ni s’hi assembla, pel que sé i m’han explicat, o he llegit, és un malson que ningú hauria de viure. Perquè no haurien d’existir, perquè estic farta que les guerres i els diners moguin el món; perquè espero poder canviar una miqueta el món amb el projecte, espero obrir mirades i fer veure una mica, des de la mirada que li he donat, una part dura que, malgrat ser ficció, podria ser totalment verídica.

 

Gràcies a totes aquelles que lluiteu per un món millor!!