SUMANT HISTÒRIES

FELICITATS!!

Els meus somriures i les llàgrimes també són les teves, i m’ho has demostrat en infinites ocasions.  Les meves alegries també són les teves, així com també compartim les tristeses i les esperances.

En els anys que han passat hem canviat molt, en els anys des que ens vam conèixer hem crescut molt com a persones, vam començar sent dues criatures que reien juntes i ara som dues noies que fem carreres diferents, en universitats diferents, de tipus diferent... Ara ja no reconec ni recordo aquella nena petita que anava amb les dues cues i reia per tot, ara em miro i veig una noia de gairebé dinou anys que es qüestiona les coses que té al davant i que veu créixer a la gent que estima. Veig una noia que està envoltada de persones que estima i que l’estimen i que se sent, la major part del temps, compresa. Veig una noia que ha après de les patacades de la vida, que ha après a volar i a estimar; a somriure i a plorar. Veig una noia que ha superat aquell problema que tenia fa uns anys, que ha crescut i li ha tancat la porta a la por i a la inseguretat, o que ho ha intentat.

Perquè avui és un d’aquells dies per somriure i tenir la rialla més forta del món, perquè avui és un dia per menjar-se el món i agafar-lo amb els braços, fer mil voltes plegades i celebrar la teva volta al Sol; perquè avui és un dia feliç, perquè avui he plorat i he descobert que amb el plor també puc estimar, perquè he après que amb la rialla puc fer mal i que pot causar tot l’efecte contrari al que jo m’esperava. Perquè les nostres voltes al Sol van gairebé seguides amb dos mesos de diferència, perquè les nostres esperances són molt més semblants del que jo em creia... O potser les nostres voltes al Sol es separen per mesos justos, o per un mes i poc; no ho recordo, i mira que et vaig dir que era bona amb les dates... doncs, ho sento però ho he oblidat. Suposo que no veure’t i no poder-te abraçar amb tot aquest embolic pel mig és el que té, perquè portem mesos sense veure’ns, perquè portem dies parlant però jo noto com si estigués a la corda fluixa fent d’equilibrista intentant no caure, fent mans i mànigues per aconseguir els meus somnis, fent equilibris per veure’t feliç i treure’t una rialla.

Avui és el dia especial que tan i tan anhelava, avui una persona molt i molt important es fa gran (creix un any més, però dubto que pugui ser més gran persona), i com no podia ser d’una altra manera li vull agrair tot el que fa per mi quan no tinc els meus millors dies, quan estic amb el mode de no voler fer res, quan vull cridar i engegar-ho tot a rodar, quan vull ballar amb la vida i riure per qualsevol cosa... Avui vull agrair a la meva companya d’aventures, la meva companya de ximpleries, la meva companya de somriures, de jocs, de combats...

Segurament llegirà aquesta entrada, com ho fa amb la resta, i des d’aquí li vull dir FELICITATS!! 

T’estime moltíssim!!

Breu, però clara i concisa.

 Gràcies per tot.

Quants anys fa d'aquesta foto?