CARPE DIEM

Gràcies família!!
Perquè, com deia a la reflexió de butxaca d’ahir, el temps passa (o en llatí, tempus fugit), així que avui parlo de l’altra cara de la moneda… una altra expressió llatina que hem de tenir present aquests dies, és la següent ‘Carpe diem’ (aprofita el moment). 

Aquesta expressió llatina que tan fem servir (potser sense saber llatí) és, com parlava ahir, una del pas del temps, perquè el temps passa i l’hem d’aprofitar al màxim, perquè un segon o un dia que passa és un segon o un dia que no torna, i si no els aprofitem no podrem tornar-los a viure.

Perquè hem d’aprofitar el moment i envoltar-nos de la gent que estimem, perquè jo en això tinc molta i molta sort… et tinc a tu, aquella amiga que vaig conèixer fa anys quan jugàvem juntes al parc; estàs tu, aquella companya de carrera que des del primer dia vam començar a parlar; estàs tu, l’altra companya amb la què vaig compartir mitja vida; tu, aquella companya confident de la carrera que em va ajudar a somriure quan més ho necessitava… perquè avui us agraeixo moltíssim aquestes converses que anem tenint durant aquests dies, perquè m’alegreu les hores, perquè em feu estar feliç i m’ompliu les tardes i els dies de rialles… perquè des del primer dia que vam compartir aquella classe impartida per aquell professor que no ens queia bé, o aquell seminari… que tu t’asseies al fons, que jo ho feia a primera fila; que potser tu ho feies al meu costat, com a totes les matèries, però que ara ja no queda res; perquè sí, perquè ets aquella persona que em va canviar la vida, perquè ets aquella companya de jocs infantils que un dia em va venir rient, però que un altre em va venir plorant i buscant refugi als meus braços. 

Perquè hem de comptar amb les que tenim al voltant, perquè hem de recolzar-nos entre nosaltres; perquè ara formem una pinya ben sòlida i ens falta només pujar i coronar el castell; perquè sou família, perquè trobo a faltar aquelles tardes a la gespa de les aigües, aquelles tardes de riures al cinema, a la plaça… aquells matins de divendres després de català, o a les meves hores mortes a la nostra plaça (perquè sí, serà la nostra plaça, tot i que la podem compartir), o aquells matins de dilluns quan eres la primera persona de la carrera que veia… ai, quins records! Quina nostàlgia!!

Perquè la vida fa moltíssimes voltes, perquè hi ha vegades que sembla que no avancem, perquè sembla que hi ha vegades que ens quedem estancades al mateix lloc… perquè hi ha vegades que hem d’anar enrere per agafar impuls i saltar més lluny, perquè et recordo que, si tens un mal dia o necessites una mà amiga, em tindràs allà. Perquè hem rigut, hem plorat, hem ballat, ens hem sincerat… t’he dit aquell verb que tant ens costa de dir però tant ens agrada escoltar, t’he dit (i he plorat) aquell meravellós t’estimo. Per les vegades que m’has vist somriure, per les vegades que m’has fet somriure mentre parlàvem per videotrucada aquests dies, per les milers de converses que tenim pendents…

Per totes aquelles cançons que hem escoltat juntes, per totes aquelles que s’han convertit en el meu despertador, en el teu to de trucada… per aquelles cançons d’amor que tan cantàvem de petites… per viure el moment, per viure el nostre moment (un de tants…), per somriure a la vida! Perquè vam conèixer l’amor i ens va fer mal, perquè t’he dit mil vegades que ets important però no t’ho he demostrat mai…

Perquè ets una persona genial, perquè sou genials; sou família! 

Us estimo família universitària! (ja diuen que la universitat és un petit món…)

APROFITEM I GAUDIM CADA MOMENT, DEMÀ NO SABEM QUÈ POT PASSAR!!

GRÀCIES!