🎬 LLARGMETRATGES INFINITS 🎬

Llargmetratges que marquen el principi d'un final.

Avui m’agradaria parlar-vos d’un llargmetratge que em va marcar un abans i un després en una relació. El llargmetratge en qüestió és ‘La vida sense la Sara Amat’, que vaig anar a veure fa dos anys als cinemes Girona de Barcelona amb una persona que (pensava que) era especial.

Vam decidir anar a veure aquell llargmetratge perquè feia dies que ens rondava la idea pel cap, i va ser la pitjor cosa que vaig poder fer. El llargmetratge va estar bé, sí, no ho nego, però posava massa expectatives en un llargmetratge que, al cap i a la fi, és un lapse d’escenes per explicar una història.

Em va agradar, però el desencadenant d’aquell dia no em va agradar gens (a curt termini. Ara a llarg termini ho agraeixo i molt), però de tot en vaig extreure la moralina i la part d’aprenentatge.

Un llargmetratge que va de les primeres vegades que tens parella, dels primers petons, de descobrir el teu cos i el de l’altra persona, de reconèixer sentiments que com et passen per primera vegada et semblen aliens a tu... Un seguit d’aprenentatges que en aquell moment no estava disposada a encabir dins meu, que em va superar, que va posar punt i final a la història dos dies després...

Un llargmetratge que et fa obrir els ulls a tenir parella, a haver d’amagar secrets per no descobrir que la noia de la qual estàs enamorada s’amaga molt a prop teu, que no vols ser el centre d’atenció del poble perquè t’agrada passar desapercebuda, perquè sempre has estat silenciosa movent-te entre ombres i mai has estat de fer grans espectacles i ser el centre d’atenció...

Aquesta reflexió ha estat molt de temps tancada dins meu perquè volia reflexionar de temes que no em toquessin tan de prop, que no em fessin remoure les entranyes, que no fessin supurar ferides tancades (ara ben tancades, però fins fa uns dies tancades de manera ràpida i malament).

És una reflexió curta perquè no hi ha molt on reflexionar... I perquè tampoc vull entrar massa en detall, ni reflexionar massa per no remoure el mar que ara està en calma...

Perquè hi ha vegades que és millor ras i curt que posar el dit a la nafra i fer-la supurar altra vegada.