JUNTES HO PODREM TOT

Perquè serem deus innegables de saviesa, perquè juntes ho podrem tot.
A la vida et trobes amb molts camins per escollir, però sempre et surten els dubtes de quins escollir. La vida és una presa de decisions constant (què estudio, de què treballo, quina roba em poso, què menjo…), per això hem d’estar predisposades i ens hem d’entrenar a prendre les decisions més bàsiques, per poder anar pujant graons i arribar a les decisions més complexes però tenint sempre la resta que hem pres al darrere, com una ombra que ens recolza per prendre decisions més complicades.

Perquè hem de trenar complicitats que ens ajudaran més endavant a la presa d’aquestes decisions tan complexes, o potser tan senzilles, que ens acompanyaran tota la vida; potser algunes ens semblen banals i de poca importància, però el que és segur és que ens construiran la nostra personalitat tal com som i ens construirem el nostre futur tal com volem. Perquè la vida és una sèrie de decisions i de circumstàncies (algunes favorables, d’altres horribles), però que totes ens fan créixer d’una manera o d’una altra.

Perquè avui he decidit llaurar el meu camí, ensorrar les meves arrels i créixer, anar a buscar l’oxigen que em proporciones, anar a buscar la llum que necessito per viure; la teva llum, el teu aire, el teu oxigen, la teva energia... Però ara que t’estàs apagant i estàs llegint el darrer capítol del llibre et vull dir que no decaiguis, que segueixis endavant tal com ho has fet fins ara. Et vull dir que ets una lluitadora innata, que ets increïble, que t’admiro per la teva força i la teva resiliència... que t’admiro per les teves ganes de menjar-te el món i d’allunyar les males accions del teu voltant; perquè la vida són bones i males accions, perquè la vida i al mort són les dues cares d’una mateixa moneda. D’una moneda tan nova, o tan antiga, com la nostra edat. Perquè la vida s’obre al pas entre la teva mort i la teva existència, perquè som com els arbres, que busquen la llum per viure, perquè som com els peixos, que busquen aliment per sobreviure, perquè som com les abelles, que pol·linitzem i deixem empremta per allà on passem.

Perquè serem el que vulguis, abelles, flors, dofins, taurons, peixos, arbres... perquè ho serem tot i no serem res. Perquè serem fènix i renaixerem de les nostres cendres. Perquè serem voltors i aprofitarem de tot. Perquè serem incansables i assolirem tots els objectius possibles.

Avui he decidit ser jo mateixa, natural, sense màscares, sense embuts. Si t’agrada i m’acceptes doncs gràcies, si no doncs ho sento molt; però no penso condicionar la meva vida per una persona que no em fa venir ni fred ni calor; per una persona que no té cap rellevància elevada  a la meva vida.

Però no pateixis que tu pots amb tot, que malgrat el nostre vincle s’hagi afeblit podrem amb tot, podrem amb la vida sencera i amb les mil peripècies que se’ns posin al davant; perquè serem encuriosides i posarem el nas allà on vulguem, perquè olorarem a roses, a pedra, a herbes... perquè olorarem bé, malament, fort, dèbil... perquè lluitarem per forjar un camí únic, propi, innegable, rellevant, important, sòlid, invencible, infranquejable... Perquè en aquest temps que no ens hem vist m’he construït una muralla infranquejable, perquè ja no soc la noia feble que vas conèixer fa anys enrere, fa mesos, fa dies... perquè ara soc una noia forta i més segura de si mateixa.

Perquè serem innegables deus de saviesa, perquè serem torrents desbordats per les fortes pluges de les nostres llàgrimes... Perquè ho serem tot i juntes podrem canviar-ho tot.

Perquè agafarem l’horitzó de la nostra vida i el portarem allà on vulguem.

Per tu, per mi, per nosaltres.

Per anar sempre endavant i no mirar enrere. Perquè el passat ja no pot tornar.