MEMÒRIES D'UNA ESCRIPTORA

Avui us porto les meves memòries com a escriptora

Tinc més recorregut com a escriptora que com a intèrpret, almenys porto escrivint més temps que no pas interpretant… així que avui us parlaré de com va néixer aquesta afició… 

Recordo que de petita llegia sempre a les nits abans de marxar a dormir i que m’encantava (ara estic agafant l’hàbit una altra vegada, tot i que els horaris són totalment diferents), i recordo que de petita llegia tot el que tenia al davant. A primària em quedava les hores del pati a la biblioteca quan plovia devorant llibres, i més endavant, em portava els meus propis llibres a l’institut per passar l’estona quan no em venia de gust estar amb les companyes. Era el meu món, em tranquil·litzava i m’evadia.

Recordo que vaig començar a escriure com una activitat de lleure i com un petit regal per com m’havia anat el dia, per evadir-me i desconnectar; recordo que vaig començar a llegir els llibres de Geronimo Stilton i que se’m va passar pel cap la idea de fer jo la meva pròpia col·lecció d’aventures d’un ratolí… Recordo que aquella novel·la la vaig començar però després la vaig perdre de vista i no vaig saber-ne res més, però de ben petita (crec que tenia vuit o nou anys) ja m’interessava el món de l’escriptura i ja m’hi ficava de ple.

Més tard, al 2012 crec que va ser, em va començar a interessar el tema de la salut mental, i com m’havia llegit els llibres de la Gemma Lienas sobre els diaris d’una noia que es diu Carlota, em vaig inspirar i vaig fer el meu primer llibre (acabat, però no publicat) sobre un Treball de Recerca que anés sobre malalties mentals (més tard vaig recuperar la idea i es va convertir en el meu Treball de Recerca de Batxillerat), així que vaig documentar-me sobre què eren les malalties mentals, quina estadística hi havia (1 de cada 4 persones), quines hi havia, quines eren les més freqüents entre nois i noies adolescents… vaig fer un bon treball previ que després, anys més tard, em va servir per al de Batxillerat.

Anys més tard, al 2016 vaig començar a escriure un altre llibre sobre refugiats, ja que Txarango havia anat a Idomeni aquell any i em va inspirar el seu viatge, on els personatges que hi havia eren una família siriana (i ja de pas vaig fer aparèixer alguns de Txarango per fer una mica més versemblant el llibre), però aquest quan el vaig acabar va ser el primer que vaig intentar publicar (sense èxit) perquè era molt pobre… Vaig trigar un any i poc a escriure’l, però era molt igual a tots els capítols, segurament si ara el reescrivís ho faria molt diferent.

I ara estic amb altres projectes, també d’escriptura, però on combino prosa i poesia… ja que he de fer algunes poesies per una part del projecte per simular que són lletres de cançons (bé, coses meves)... quan ho tingui més avançat (Avançaré a l’estiu perquè ara amb la universitat és complicat), us aniré informant per l’altre blog.

El meu recorregut com a escriptora és una mica pobre, ja que he escrit molt però no he publicat cap, però temps al temps… no hi ha pas pressa, la vida és molt llarga!

D’altra banda, el meu recorregut com a intèrpret és més llarg, malgrat que vaig començar molt més tard. Però també té a veure l’escriptura en tota la interpretació, perquè he de llegir molt i analitzar les lletres per poder interpretar-les bé, per poder veure els matisos. En aquesta part d’interpretació he de dir que ara tinc molt més nivell que fa un parell d’anys; ja que la meva ‘carrera’ com a intèrpret, com he dit a alguna de les publicacions, va començar fa menys temps.

Però totes dues vessants em criden per igual, potser després de la carrera d’Intrerpretació vaig a fer Filologia Catalana per ser escriptora (ja que m’agradaria molt escriure un llibre almenys), però tot són suposicions, mai se sap què passarà, així que no podem fer passes cap al futur, és incert i mai se sap què passarà.

Avui aquesta publicació és especial en el sentit que m’agrada molt el tema que hi tracto, com la que vaig fer ahir de la LSC, però no hi ha cap pressa en fer les entrades, he de fer les que pugui, tot i que ara m’he proposat fer dues màxim al dia.

Espero que us agradi, i que la vocació (tant d’escriptura com d’interpretació) em duri molts anys! 

Si teniu qualsevol dubte sobre LSC i us puc ajudar jo encantada! I si voleu aprendre a escriure millor us puc passar uns cursos d’escriptura que tinc.

A la vida s’ha de buscar passions i jo he trobat dues molt i molt bones!