TEMPUS FUGIT

Perquè el temps s'escola entre les mans. Aprofitem-lo juntes!
Perquè avui us porto una reflexió de butxaca que parla del pas del temps, que parla de quan cauen les fulles, que parla de quan el dia arriba a la fi… Perquè la segona reflexió de butxaca d’avui parla del pas del temps, de les coses que marxen, però també de les que es queden. Perquè avui parlo d’amistat, d’estima, d’ajuda.

Perquè avui parlo d’amor. D’aquell amor que vaig conèixer, d’aquell que no he conegut mai, d’aquell que encara ha d’arribar i d’aquell altre que no tindrà mai cabuda  a la meva vida. Perquè avui parlo d’amistat. Amistats sinceres i llargues, amistats sinceres però curtes. Amistats odioses, amistats boniques, senzilles, agradables, tendres…

Perquè sí, encara que no vulguem el temps passa, perquè ens fem grans, perquè cada dia envellim una mica més però també ens fem més sàvies, cada dia ens fem una miqueta més grans, una mica més fortes.

Perquè, com es diu en literatura, tempus fugit, el temps passa, el temps es queda, el temps roman, el temps preval… El temps passa per tothom, per tu, per mi, per la noia de la carrera que ja no veurem més… perquè passa i fem allò que ens agrada, allò que no ens agrada, allò que ens fa il·lusió, allò que no tant…

Perquè avui segueixo parlant d’amor. Amor també és amistat, amor és solidaritat, afecte, família. Perquè amor ets tu, perquè ets increïble, perquè t’estimo molt i ets genial. Perquè et dono les gràcies per tot el que has fet (heu fet) per mi en aquest temps que fa que ens coneixem (menys d’un any, menys d’un curs acadèmic); perquè us heu convertit en família, perquè us agraeixo milers tot el que heu fet per mi.

Perquè avui va cap a tu, aquella amiga que vaig conèixer al setembre a la universitat, i que compartim el concepte de ‘sororitat’, que compartim la passió pels llibres i les lletres; cap a tu, que ens vam començar a explicar la vida i miracles res més seure al costat… per tu, que en aquell examen em vas oferir la mà quan estava a punt de caure, que em vas fer un somriure abans de començar aquella prova tan i tan difícil on ens jugàvem conèixer-nos, on ens jugàvem entrar o no a la carrera, seguir o no al grau… per abastar aquell far del sud que ens enlluernava mentre estavem al Delta de l’Ebre, mentre ens banyavem aquell dia d’estiu a la platja; mentre celebravem la revetlla de Sant Joan al poble, quan ens mullavem els peus al riu de l’aigua gelada… o quan estavem als peus d’aquell castell que vam pujar tan i tan finetes.

Recordes aquella vegada que vam escalar aquella muntanya, que vam fer vivac sota les estrelles… que em vas dir que volies estudiar per ser escriptora, que volies fer una filologia, però que encara no ho tenies massa clar, tot i que tenies pressa perquè el temps es llançava a sobre i havies de fer la tria d’universitats…

Recordes aquella vegada que ens vam dir t’estimo al costat del mar? Recordes que jo anava amb aquell vestit que tan m’agrada de color blau cel? I tu anaves amb aquella samarreta blanca… el meu vestit que fa joc amb els teus ulls, i que després vam ballar i ballar, vam riure i vam ser carn i ungla a partir d’aquell instant. Perquè som com els arbres, ens va canviant el caràcter, l’escorça i les fulles o els cabells… perquè estem juntes, com les arrels dels arbres, perquè busquem la llum del sol i fem de llangardaixos, perquè ens adaptem i fem de camaleons, perquè ens adaptem a les circumstàncies.

Recordes que tu et vas posar a plorar quan vam entrar a l’aula de la selectivitat, però que jo et vaig somriure i, sense conèixer-te, et vaig abraçar i et vaig dir la nostra frase ‘tot sortirà bé, estigues tranquil·la’, i en efecte aquell examen em va anar molt bé, vaig treure un deu! Tot gràcies a tu? no ho sé…

Perquè vas ser refugi en dies d’incertesa,  perquè més tard ens vam retrobar a la facultat, tot i que en carreres diferents. Perquè vam riure molt recordant les proves d’accés a la universitat… perquè el món és un mocador i nosaltres (encara que quedi malament) som mocs, que ens retrobem en el lloc més inesperat.

Gràcies per fer tot el possible per estar al meu costat! Ets increïble!

Et carinyo