TEMPESTA, TRONADA, CALMA

Perquè la vida és i serà nostra!

Perquè la vida és com un cicle de pluja, hi ha temps de tronada, de pluja fina, de calma... perquè hi ha temps de tot, perquè hi ha temps per a tot. Perquè la vida és un lapse de temps finit, preciós i preuat. Aprofita’l, no sigui cas que un dia marxi per no tornar.

Quan una etapa s’acaba fa mal, quan un llibre està llegit ja no pots gaudir com la primera vegada, tot i que el pots tornar a llegir. Doncs amb la vida passa el mateix, pots reviure moments que t’hagin agradat, o que no, i pots descobrir-ne de nous, pots rellegir aquell poema tantes vegades com vulguis, perquè saps que cada vegada que ho facis tindràs sentiments i emocions noves; perquè saps que t’aproparà més a aquella companya de classe que fa anys que no veus.

Perquè noto que d’aquí poc ens retrobarem, quan acabi aquesta merda ens retrobarem, ens abraçarem i potser plorarem; et diré el que no t’he dit durant aquests dies de confinament, et diré el que no et vaig dir per videotrucada, però ja saps. Et diré una paraula que ens agrada escoltar, però ens costa dir. Et diré GRÀCIES, MERCI, MERCÈS... tantes vegades com vulguis i de totes les maneres que et vingui de gust escoltar.

Perquè t’ho dic amb la mà al cor, perquè t’ho dic amb el cor a la mà... perquè et vull veure i et necessito al meu costat. És com quan jugues, com quan rius, com quan plores... saps que sempre, passi el que passi, em tindràs allà; malgrat passin els dies i no ens veiem tant com vulguem, malgrat les meves insistències i ximpleries; malgrat tot, ens tornarem a veure i et tornaré a abraçar. Perquè potser va ser aquell text, o aquell missatge a altes hores de la matinada... potser aquella cançó, potser aquell poema...

Avui vinc a agrair-te tot el que has fet per mi, per encendre aquella flama tan maca de l’amistat, que segueix viva malgrat passin els mesos, els anys, els dies... malgrat no ens veiem cada dia, malgrat parlem sempre que puguem... perquè vas ser aquella amistat única i especial, perquè vaig compartir amb tu el secret més secret, la confidència més privada. Perquè vam ser carn i ungla en aquells temps d’incertesa, de por, de dubte... perquè em vas acceptar des del primer dia, perquè no saps com t’ho agraeixo.

Vam començar a parlar com si fes anys que ens coneixíem, i de fet feia segons. Vam començar a parlar i a trenar un vincle perfecte, intocable, infranquejable, sòlid, fort... perquè m’has ajudat en tots els moments on t’he necessitat, perquè has estat la meva espatlla quan necessitava plorar, les meves orelles quan t’havia de confiar alguna cosa, perquè has estat les meves llàgrimes més sinceres, però també més amargues. Perquè avui va per tu, perquè avui va per nosaltres!

Gràcies, gràcies i gràcies... per tot, per tant! Per ser la flama en aquells dies de fred, per ser la primavera que ara ens ocupa, per aquells textos que tant em van fer plorar, per tot i més. Perquè ets una persona fantàstica, perquè soc molt afortunada i no sé fins a quin punt. Perquè ja tinc ganes de veure’t i abraçar-te, de parlar com ho fèiem fa mesos, de plorar d’alegria i créixer al teu costat, de riure, de viure!

Perquè avui va per tu, perquè avui va per nosaltres. Per aquesta amistat tan preuada que tenim, per aquest vincle indestructible, per aquesta cadena que conformem sense baules fluixes; per tot això i més.

Perquè em diuen que soc genial, i tu ho corrobores, però jo ho desmenteixo. No soc genial, aprenc de les millors persones que puc aprendre i tu n’ets una d’elles. I, t’he de dir un secret, estic orgullosa de tu! De tu, de mi, de nosaltres... per tots els daltabaixos que hem viscut, per totes les vegades que m’he ensorrat i t’he trucat, per tantes coses...

Per tot això i més, gràcies, gràcies i gràcies! Perquè t’ho dic amb el cor a la mà i un somriure ingent, perquè ets la meva taula de salvació quan m’aferro a un clau ardent, perquè ets la meva motivació per seguir endavant.

Per tot això, merci! Per tot el que hem viscut aquests mesos, per tot el que ens queda d’ara en endavant.

Perquè avui va per tu, avui va per la nostra amistat! Perquè ets la meva tempesta, però també la meva calma.

No puc estar més orgullosa!

Gràcies CP2!!

Ets i seràs increïble!

T’admiro