QUINA ÉS LA TEVA?

Quina filosofia de vida teniu? Per què?

Hi ha moltes maneres de veure la vida, hi ha moltes maneres d’afrontar les situacions... depèn de quina filosofia de vida tinguis i segueixis pots afrontar-les amb estoïcisme, amb passivitat, amb indiferència, amb coratge...

Perquè existeixen tantes filosofies de vida com camins vulguis buscar a cada opció; és possible que per a una situació complicada busquis una metodologia d’afrontar-la però que una altra persona, davant la mateixa situació, tingui una altra manera     d’afrontar-ho; però no perquè sigui diferent a la teva ha de ser dolenta o no ha de valer; recordem que el mestissatge i la barreja d’opinions i de cultures és el que ens fa ser tal com som. Ens fa créixer i madurar, ens fa construir-nos un present i llaurar un camí per decidir la nostra vida.

La meva filosofia de vida depèn de la situació en què em trobi, depèn de com em sento en aquell moment... però tinc clar que s’assembla més a la lògica (o filosofia) japonesa ‘si algú ho pot fer vol dir que jo també puc. Si ningú pot vol dir que he de ser la primera en fer-ho’, en contraposició a l’altra lògica ‘si algú pot fer-ho que ho faci ella. Si ningú pot fer-ho per què ho he de fer jo?’. Hi ha molts tipus de filosofia (les que ens ensenyen a l’institut), però després també hi ha la resta de filosofies que no ens ensenyen enlloc, les filosofies extraescolars que aprenem a base de les patacades que ens fem a la vida. Les patacades que més mal fan, però també les que més serveixen, ja que són aquelles que ens fan recordar com hem arribat a ser qui som, com hem arribat a assolir els nostres objectius i com hem arribat a evitar les desgràcies que se’ns han presentat al llarg de la vida (o com les hem afrontat).

La teva filosofia de vida potser és fer cas a aquella cançó que diu que mai és massa tard per tornar a començar, o que diu que els somnis s’han de tocar de puntetes, o potser aquella altra que diu que serem ocells i volarem ben lliures i ben alt. La meva cançó no sé quina seria, m’agraden masses i de massa grups, però totes dins d’un àmbit. Suposo que depèn del moment, suposo que depèn del dia, de l’estat d’ànim... de amb qui l’estigui escoltant en aquell instant o a qui em recordi per tot el què m’hagi passat en el dia o dies previs a escoltar-la.

Potser la teva filosofia de vida és aquella que sortia a la nostra sèrie, el treball en equip, la cooperació per guanyar l’objectiu, per assolir el nostre somni... per poder arribar allà on ens proposem. Perquè potser ni tan sols tenim filosofia de vida encara, perquè potser encara ens falta molt (o molt poc) per tenir-la; perquè potser la teva filosofia (i la meva) és menjar-nos la vida a abraçades (aquelles que aquests dies no ens estem donant), o a petons i carícies (aquelles que ens vàrem fer), o potser menjar-nos la vida a secrets que només sabem tu i jo, o a objectius... a escalar i pujar muntanyes, a treure’ns aquella fita que hem començat i tenim pendent, a aconseguir superar aquella exposició que tenim en breus, a aconseguir trobar un vincle que ens uneixi i que acabi, d’una vegada per totes, amb les nostres diferències.

Perquè hem de veure la llum fora de la cova, ens hem d’alliberar de les cadenes (que diu Plató), perquè hem d’enderrocar etiquetes i rols de gènere (que diu Judith Butler), perquè la vida és eterna i la vivim infinites vegades (que diu Nietzsche)... per tantes i tantes maneres de veure la vida que ens ensenyen des de l’institut... per tantes classes de filosofia compartides, per tants llargmetratges rodats, per tantes i tantes vegades que viurem la mateixa vida, per tantes i tantes vegades que vam viure aquell moment i ens vam trobar en el nostre instant.

Perquè la filosofia ja és això, plantejar-se preguntes i buscar les respostes.

Perquè, per a vosaltres QUÈ ÉS LA FILOSOFIA? QUINA ÉS LA VOSTRA FILOSOFIA DE VIDA?