REFUGI DE PARAULES

Gràcies petita!
Perquè la vida ja és això, és refugi.

Un refugi que busquem a diversos llocs, en una persona, en un llibre, en una pel·lícula, en una sèrie... perquè el meu refugi és on hi ha aquella paraula tan meva, aquella expressió, aquell mot indesxifrable.

Perquè el refugi també és un indret, un poble, una ciutat, un edifici... però, què passa amb les persones que no tenen cap d’aquestes coses? Que han hagut de marxar de casa seva i abandonar les seves famílies... què passa amb elles i amb les seves famílies? No tenen refugi on anar (ni físic ni figurat), no tenen uns braços on refugiar-se perquè la gent que les acompanya estan igual o pitjor. Perquè hi ha vegades que s’ha de ser forta davant la vida i treure forces d’on no tens per poder seguir endavant, per poder superar obstacles i coronar el castell o guanyar el partit; si comptes amb una bona colla o un bon equip és molt i molt fàcil.

Perquè refugi ets tu, que m’escoltes i m’aconselles; perquè refugi soc jo, que, fidel als meus principis, t’escolto i et deixo desfogar-te; perquè refugi és aquell indret on ens sentim segures l’una amb l’altra, perquè refugi és aquella casa on vam compartir la nit més curta de l’any, perquè refugi ets tu i les teves paraules. Perquè refugi són aquestes reflexions que llegeixes dia rere dia i t’identifiques, perquè són el meu refugi (espero que per molt temps).

Perquè refugi també és aquella cançó tan nostra que ens fa ser companyes de batalla, que ens ensenya a compartir la batalla de la vida, que ens ensenya a curar-nos les ales, que ens ensenya a lluitar amb paraules i no amb armes; perquè, com diu el meu vers, ‘la música és una arma carregada de futur’, perquè com et dic sempre, els teus ulls són refugi, els teus braços forts són refugi en dies de tempesta... tota tu ets refugi en dies de desolació, tota tu ets refugi cada volta al Sol. Perquè ets i seràs refugi de somnis, de cançons, de paraules... perquè ets i seràs refugi de bons moments, perquè ets i seràs refugi des del dia que ens vam conèixer i per sempre.

Perquè refugi soc jo, un riu incansable d’abraçades i manyagues quan ho necessites. Perquè refugi és aquella sèrie tan nostra i tan especial que ens va unir fins a dia d’avui, o aquell vers tan maco que deia alguna cosa així com ‘la llibertat és la nostra única bandera’, perquè hem de fer bandera de coses maques, perquè hem de vestir-nos amb llum de lluna i hem d’aconseguir ser felices l’una amb l’altra. Perquè refugi ets tu que, incansable, m’escoltes dia rere dia i suportes tot el que et dic, sigui bo o dolent. Ets un mur infranquejable però que ara s’està esquerdant i que he de reconstruir. No pateixis, aquí em tens.

Perquè refugi també és veure una nit les estrelles des del jardí, des del camp, des de la muntanya... perquè refugi és la caseta de la muntanya, però també ho són les paraules i les carícies, les abraçades i els poemes, els escrits i els petons. Perquè refugi són totes les nostres cançons, perquè refugi són les meves poesies i els meus versos que van cap a tu, perquè refugi també és amor, és germanor, és sororitat (aquell concepte que ens agrada tant i que desconeixíem fins que ho vàrem llegir al nostre llibre), perquè la vida són llibres, i els llibres són refugis de paraules que s’encabeixen en unes poques pàgines, perquè refugi ets tu i els teus mots. Perquè refugi som nosaltres i les nostres cireres, perquè refugi és sinònim de vida i vida és sinònim de castells, perquè s’enfila com ens enfilàvem tu i jo de menudes, perquè ens enfilàvem a la parra i a la figuera, perquè ens enfilàvem als pins i als roures... perquè ens enfilàvem (i ens enfilem) als castells més complexos... perquè, ara que anem a la universitat, hem crescut i hem fet un salt qualitatiu; perquè nosaltres, que ens coneixem des de ben petites, ens hem vist créixer, hem crescut juntes i hem fet mil batalletes quan érem petites. Perquè hem jugat, hem plorat, hem rigut, però sobretot ens hem estimat.

Perquè refugi ets tu, són les teves carícies, les teves paraules... refugi ets tu quan m’abraces i em desitges un bon dia, quan em dediques unes paraules en algun dia assenyalat... perquè no ens falli mai la sort i seguim compartint per anys i panys els nostres secrets i les nostres confidències. Per seguir compartint poesies i versos vora el mar o a cau d’orella, per seguir compartint les batalles del nostre món, per seguir compartint la lluita i els nostres somriures... per seguir fent totes les ximpleries que fèiem abans que comencés tot aquest problema.

Per seguir sent jo mateixa i per seguir-te estimant com ho faig.

Gràcies a totes, a tu, a mi, a nosaltres.