SOMRIURE MALGRAT TOT

Perquè serem deus innegables de saviesa, perquè juntes ho podrem tot.

Has escoltat a dir que el somriure és l’única corba que ho redreça tot? Has escoltat a dir que cada somriure és un dia guanyat?

Somriure davant les circumstàncies més dures de la vida fa recobrar l’esperança, i avui et somric precisament per això. Avui et somric per celebrar la vida, avui et somric per donar-te les gràcies, per ser incondicional… Avui et somric per dir-te que t’estimo, per fer-te saber que ets important en la meva vida, per fer-nos nostres aquells moments que ja no tornaran, per recordar aquella nit d’estiu vora el mar, sota les estrelles o en aquell concert.

Somriure per sobre de tot, tenir unes paraules amables malgrat costi, saber que estàs allà malgrat tot el que hem viscut en temps pitjors. Perquè agafar la confiança que tenim nosaltres és superar obstacles molt grans, perquè després de tota la brutícia, digue’m-ho clar, de tota la merda que ens hem llançat al damunt, vull tenir-te al costat. Perquè després de tot el que hem viscut durant aquest temps...

Somriure a les adversitats, somriure a la vida. Somriure. La fórmula màgica de tot plegat, la felicitat; la clau de volta de la vida. Què seríem nosaltres sense felicitat i sense companyia? Som una espècie social, som una espècie que per ser feliç necessita contacte... som una espècie que fem xarxa, pinya, grup, en temps difícils, (i no ens enganyem, el que ens ha tocat viure no és pas fàcil)... perquè la vida no és fàcil, perquè hi ha persones que busquen el risc, perquè n’hi ha d’altres que prefereixen passar desapercebudes, perquè encara n’hi ha unes terceres que volen cridar l’atenció... perquè s’hauria de fer un estudi per saber com som cadascuna, i crec que no es podria fer perquè cadascuna som única.

La singularitat, bonic concepte, no? Què ens fa ser singulars? Què ens fa ser diferents? Ho has pensat mai? Jo soc única, però tu també, malgrat compartim trets comuns, malgrat estudiem el mateix, malgrat ens vestim iguals, malgrat escoltem la mateixa música... Jo soc única i especial, tu també, jo soc diferent a la resta i això m’agrada. Tu ets sincera davant el mirall i t’acceptes, jo soc egoista amb la gent que m’envolta i em nego a acceptar la realitat, no m’accepto a mi mateixa ni al món que m’envolta.

Tu ets riallera, forta, sensible. Jo soc tossuda, dèbil, apagada. Som dos mons completament diferents i encaixem a la perfecció.

Perquè avui m’ha vingut de gust pensar en tu, en les nostres nits vora el foc, en els nostres secrets sota les estrelles. En les teves rialles. En els meus plors.