TEMPS MORT

Coses bones, coses dolentes. Totes marquen.
Perquè ets la pitjor persona amb la que m’he creuat, perquè m’has fet mal. Perquè alhora ets la millor, perquè m’has estimat, m’has deixat plorar i m’has somrigut quan més ho necessitava... Tinc un dilema al cap que no sé com aclarir-ho, tinc un dilema al cor perquè no sé com estimar.
T’estimo, però al mateix temps t’odio, ets genial però al mateix temps ets un malson... el meu cap és un batibull de sentiments, que ara que estem junts em venen tots els records d’aquells dies d’estiu a la platja... per recordar aquells dies a classe, a batxillerat, i les nostres converses infinites per la nit, les nostres confidències, les meves reflexions de butxaca... Totes les vegades que t’he escridassat per trucada, que he plorat quan estaves tu present, que he plorat per tu, quan et vaig perdre per sempre...
T’odio, perquè m’has fet mal, t’odio perquè m’has utilitzat; però al mateix temps et necessito a la meva vida; vull fer fora les persones tòxiques però no les sé seleccionar, no les sé trobar. Totes em sembleu bones persones en un principi (i la primera impressió és la que es queda). Així que us vull (i us necessito) a totes a la meva vida...
Ets el pitjor que m’ha passat a la vida, anar aquella classe i conèixer-te, me’n penedeixo tant... i després dir-te aquelles paraules en una nit freda d’hivern, d’aquells dies de pluja on estàvem parlant hores i hores per trucada, on estàvem somrient i rient com si no hi hagués demà; somrient i caminant. Caminant per abastar la nostra vida, per decidir el nostre futur. Perquè sí, perquè vull un futur amb tu, malgrat siguis el pitjor.
De vegades el pitjor és el que ens fa adonar-nos de què no volem a la nostra vida, de vegades les pitjors experiències són aquelles que més ens marquen, de vegades les millors experiències no serveixen per res; se’ns obliden de seguida... i en canvi, els mals records són els que queden per sempre, perquè aquell dia vas plorar, perquè aquell dia vas riure quan no volies, perquè aquell dia vas conèixer a una persona que et va canviar la vida i la visió del món...
Perquè a vegades la lluna ens fa veure les estrelles, de vegades ens les tapen els núvols, però són com les amistats, saps que sempre, tinguis el dia que tinguis, estan allà per il·luminar-te i treure’t un somriure. Perquè de vegades, la vida és com una cercavila: alegre, festiva, de colors... perquè d’altres és com una pel·lícula de por: negra, fosca, bruta. Perquè quan és com una cercavila hi ha secrets bonics pel mig, hi ha rialles, hi ha llum, alegria, hi ha mar, hi ha brisa, hi ha cançons. Perquè quan és com una pel·lícula de por és fosca, bruta, apagada, freda... perquè jo escullo la primera opció, perquè és on estàs tu (o on m’agradaria que estiguessis), perquè a la segona apareixen els meus fantasmes, perquè apareixen les pors més ocultes que tinc, perquè tu apareixes als meus somnis, però també als meus malsons. Perquè ets una presència permanent i m’agrada, però al mateix temps m’atemoreixes.
Per a vosaltres què és el pitjor? 
Perquè el temps s'esgota.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog