A LA DERIVA

Juntes, a la deriva.

Primera cançó que el grup de Ripoll comparteix amb nosaltres, del seu darrer treball 'De vent i ales'.

Avui us porto la reflexió que parla sobre la nova cançó del darrer treball de Txarango. Perquè com diuen al títol del disc som de vent i ales; i com deia jo a una de les reflexions, hem de tenir ales i deixar-nos endur pel vent.

Perquè la cançó em transmet un missatge de deixar-se endur per allò que desitgem, deixar-nos conduir per les ales que totes tenim i volar ben lluny. Volar per sobre les teulades (com diuen a una cançó del tercer disc), o comptar amb la resta (com diuen a una cançó del segon); perquè ara m’han fet recordar que naveguem en una nau anomenada Terra i que hem de ser conscients de què passa al nostre voltant, de què ens espera al llarg del trajecte que hem de fer (i que l’hem d’aprofitar perquè mai se sap quan el motor de la màquina dirà prou…); i això em fa recordar a una persona que ens ha deixat avui, en Pau Donés, que també em fa pensar en Txarango i en una cançó que van fer juntes (escolteu ‘Mil ocells’ del tercer disc).

L’avançament d’aquest darrer disc m’agrada, però em passa com amb les primeres cançons dels discos que escolto, que per molt mogudes que siguin no m’acaben d’atrapar fins que no les he escoltades moltes vegades; i amb aquesta m’ha passat igual. Però temps al temps, ara falten just deu dies per a què es publiqui el disc sencer i puguem gaudir de la resta de cançons, i que, per molt que es separin sempre ens quedarà internet (els discos estan allà penjats), així que quan s’acabi el confinament i Txarango ja no estigui als escenaris ens tocarà fer-nos els concerts a casa, posar-nos els discos i ballar com si no hi hagués demà. Fer memòria d’aquelles vegades que els hem anat a veure i gaudir en concert, fer memòria dels bons moments que ens han deixat, de les bones experiències que hem tingut amb un grup excepcional (sí, podeu dir que és un bon grup, però a banda de ser un grup genial les que ho conformen, fora l’àmbit musical, són unes persones de 10!! Tot allò que transmeten a sobre l’escenari ho transmeten fora).

Perquè, he de reconèixer que són el motor de la majoria dels meus projectes, perquè gràcies a ells vaig voler estudiar la carrera que estic fent, escriure la primera novel·la que he volgut publicar, interpretar cançons, interpretar en general… perquè gràcies a ells he conegut altres grups/cantautores (Gemma Humet, Cesk Freixas, Roba Estesa…), i a totes les he aconseguit conèixer en persona (a unes fa més que a d’altres, però no passa res).

Tornant a l’essència de l’entrada, i com deia al principi, naveguem en un vaixell anomenat Terra i el nostre mar és fosc i ple a vessar d’estrelles i galàxies.

Perquè portem molts anys navegant en aquest vaixell, i ens l’estem carregant; perquè no sabem apreciar la diversitat que hi ha a bord, perquè ens centrem en preservar la nostra cultura i no ens preocupem de la resta.

Doncs, el senzill de Txarango va de tot el contrari al que estem fent, va de cuidar-nos, d’estimar-nos, d’aprendre a escoltar-nos, a respectar-nos; de navegar totes juntes en aquest vaixell anomenat Terra per aquest mar ingent anomenat Univers. de navegar totes juntes en una direcció i cuidar la tripulació que hi ha a bord del vaixell, ens hem de cuidar totes i entre totes; hem de tenir present el concepte del qual parlava l’altre dia, la SORORITAT (el vincle que hi ha entre dones, ja que ve del llatí ‘soror’ que vol dir germana).

Espero que d’aquí poc us pugui portar en un degoteig el que he fet amb la primera cançó; transmetre-us els meus pensaments de cada cançó i traslladar el missatge.

Espero que us agradi la cançó!

★ QUE LA VIDA ESCLATI COM NOSALTRES DOS ★

Sense més dilacions, us deixo enllaçada la cançó: ‘A la deriva’