CONEIXENCES BONIQUES

Perquè sou increïbles, i ja hem superat el primer tram!

Gràcies per ser invencibles, fortes, pinya, faixa, ales, mans... Gràcies per ser família!

Quan vaig entrar a la universitat em sentia molt i molt perduda, quan em vaig asseure a primera fila aquell dia de setembre no era conscient de què passaria minuts després, quan vas aparèixer per la porta i et vas debatre uns segons sobre si seure al meu costat o a la fila de darrere... perquè finalment et vas decantar per fer-me companyia i t'ho agraeixo infinitament, va ser la millor manera de posar un peu a la universitat (tot i que ja me la coneixia una mica perquè ja havia estat).

Perquè sembla mentida tot el que he canviat en un curs, tot el que m'ha fet créixer tenir-vos a la meva vida, tot el que he madurat mentre parlava amb vosaltres dia rere dia... perquè potser compartim aquella classe tan avorrida, o aquella assignatura tan fantàstica... perquè potser aquella que m'agrada tant però no faig vosaltres aneu juntes, però que sapigueu que m'haureu d'ensenyar...

Perquè hem d'enderrocar les estaques que hi ha al nostre voltant, perquè hem d'aguantar una mica, vinga va que queda poquet per veure'ns! (Queda menys que al març, així que ja hem superat la meitat del temps!), vinga va, que nosaltres podem aguantar!

Perquè sabeu lidiar amb mi en els meus pitjors moments, perquè em sabeu conduir cap a la rialla, cap a l'alegria, cap al somriure... perquè em sabeu conduir cap a la felicitat i és increïble que, en aquest curs acadèmic, ens haguem conegut tantíssim... Us estimo molt!

Gràcies per ser família, per estar allà dia i nit, per estimar-me i valorar-me... per ser com sou (cabres universitàries i genials); per tot el que heu fet per mi i tot el que ja hem viscut (i tot el que queda!!), això només és el principi del llibre, i espero que tingui molts capítols i moltes parts.

Family, us estimo molt, i ho sabeu... o com diem pel grup 'Family, us ailofiu molt and you know it'... ai les nostres bogeries, que ens fan ser com som i ens fan ser úniques. Perquè les amistats de la etapa universitària m'han dit que són úniques i especials i ho estic comprovant a cada dia que passo al vostre costat; perquè m'heu fet entendre el concepte que surt a la nostra cançó 'FAMÍLIA', perquè ara ens toca fer colzes per tot allò que ens queda per endavant, però com ens tindrem ens serà molt més fàcil treure'ns la carrera i fer el viatge pendent (un de tants...) on posaré en pràctica la meva ceba més gran.

Gràcies per tot, crec que ja us he dedicat unes quantes entrades, però quan la situació i les persones s'ho mereixen (i us ho mereixeu moltíssim) toca.

Per seguir sent família universitària més enllà de les quatre parets de la facultat i dels anys que duri la carrera!

Us ailofiu moltíssim!

Ailofiusomatx!!

Després no m'estranya que se'm faci difícil l'anglès, si és que tenim tela...