FER BALANÇ

I el dia ha arribat! 

Avui fa un mes que vaig començar aquest blog, avui fa un mes que em vaig obrir a vosaltres, però avui fa un mes que em vaig obrir a mi mateixa.

Família, estic molt contenta de dir que porto un mes de reflexions de butxaca, un mes de feina dura i d’analitzar-me a mi mateixa per saber de què podia fer o deixar de fer les reflexions. 

Avui faig la darrera publicació del dia basant-me en això, en aquest mes; perquè vaig començar com un blog per abocar els meus pensaments, però poc a poc m’he adonat que he anat fent teràpia i autoconeixement, he fet introspecció i durant aquest mes he canviat moltíssim. No sé si heu notat el meu estat d’ànim a les reflexions, però us asseguro que hi havia dies en què no volia escriure gens, però em deia que m’anava bé, que era teràpia…

Perquè aquest blog va néixer amb la necessitat de transformar en paraules tot el que porto dins, tots els sentiments que em sobrepassen dia rere dia; perquè aquestes reflexions han tingut de tot al darrere, somriures, llàgrimes, crits, bons i mals moments… perquè aquestes reflexions m’han servit per saber què m’amoïna i per dir t’estimo a la gent que no li acostumo a dir, m’han servit per adonar-me’n que hi ha més d’una família, que totes podem tenir dies bons i no tan bons, però no per això hem de deixar de fer allò que ens agrada i ens tranquil·litza.

Durant aquest mes he tingut dies, i he escrit, de tot… bons i mals moments, bones i males experiències, però totes le spublicacions us asseguro que estan fetes amb molt d’afecte i mirant-me ben endins, molt meditades i les temàtiques estan escollides de manera que reflecteixin els meus interessos. Perquè durant aquest mes de Reflexions de Butxaca m’he conegut més a mi mateixa i al món que m’envolta, m'ha servit per fer balanç de les amistats i els vincles i m’ha ajudat a trobar qui soc i què vull fer amb la meva vida.

Respecte les temàtiques de les reflexions han estat diverses i variades, però perquè cada dia trobava moltes temàtiques i me les havia de distribuir… també m’ha servit de gran ajuda la família universitària de la que parlava l’altre dia, que quan no trobava inspiració a les videotrucades em feien pluja de temàtiques, MERCI FAMILY!

Avui més que una reflexió és un buidatge de què m’ha aportat aquest blog durant el primer mes de funcionament, perquè el vaig començar a fer amb una presentació i ara concloc aquest mes amb una valoració de què m’han aportat les reflexions de butxaca a la meva vida… i què m’han aportat? 

En primer lloc autoconeixement, introspecció i coneixement del món que m’envolta; m’ha permès entendre’m millor, entendre millor a la gent a la qual dirigia les reflexions, entendre què sentia quan ho escrivia i autoanalitzar-me. 

En segon lloc m’ha servit de catarsi, d’alliberar tot el que tenia dins i portava mesos acumulant, tot el que no sabia com verbalitzar; vaig decidir posar-ho per escrit perquè m’és molt més fàcil escriure-ho que dir-ho. M’expresso millor amb paraules escrites que dites; perquè diuen que les paraules se les emporta el vent, i com això són coses importants no volia que marxessin volant, volia que es quedessin plasmades en un suport on poder-les llegir quan em trobi a la mateixa situació una altra vegada.

Perquè, us he de confessar, que no semblo jo la que escriu les reflexions, sembla una altra Aina, sembla que aquestes paraules no siguin meves, però us puc ben assegurar que ho són! Perquè, cosa curiosa, quan escric semblo una altra persona (coses d’escriure llibres i inventar personatges, suposo).

Bé, per anar concloent aquesta publicació dir-vos que, espero que durant aquest mes de reflexions us hagi pogut servir per entendre’m una mica més en aquests dies de confinament, perquè no és pas fàcil fer una volta al calendari sense saber si allò que fas té alguna repercussió en allò que t’envolta. 

Merci per llegir-me sempre, entendre’m i fer-me feliç! 

Això només acaba de començar!!

Perquè això és teràpia, vosaltres sou teràpia, i en dies de confinament va molt i molt bé!

MERCI!!