POESIA ETS TU

Poesies naturals, espontànies.

Poesia són els teus ulls, són les teves carícies, són les teves paraules, són els teus consells; poesia és tot allò que fas, perquè ho fas amb ganes i dedicació, poesia són les nits en vetlla que passem parlant, que passem rient… poesia és tot el que fem l’una per l’altra. 

Poesia són els teus actes d’estima, la teva sinceritat, el teu amor, els teus textos, les teves paraules amables, les teves llàgrimes sinceres… poesia és el teu cos quan balles, quan t’enfiles al castell, al pilar… poesia és la vida en general i les etapes que la conformen. Poesia són els teus comentaris, les teves abraçades, els teus somriures encoratjadors… poesia són els textos que ens fem, les abraçades que ens haurem de donar quan ens tornem a veure… 

Gràcies per haver convertit la meva vida en un llibre de poesia, per haver-lo escrit a la perfecció, per haver-hi format part; perquè em vas fer treure la vena de poetessa que tinc dins, quan a principis de curs et vaig donar aquells versos, o quan encara no te n’he donat cap; quan et vaig somriure en aquella classe, perquè els somriures i les corbes dels llavis també són poesia… perquè poesia són aquelles paraules que escrius per denunciar el que no t’agrada, o per enaltir allò del què estàs orgullosa… perquè poesia és un moment de la vida en el qual et fas gran i te’n adones de què has fet per créixer.

Perquè, la poesia, no són només uns versos amb un rerefons; perquè la poesia són versos, sí, però també és una història que s’explica amb paraules, amb fets, amb somriures, amb llàgrimes; que s’explica dia rere dia, somriure rere somriure, llàgrima rere llàgrima, abraçada rere abraçada… perquè la poesia són paraules, versos, petons, carícies… la vida és un lapse de temps finit i preciós, la poesia és el somriure que m’ofereixes dia rere dia i situació rere situació; el somriure tan sòlid que m’ofereixes cada vegada que jo ja no sé què fer, les càlides abraçades d’aquells dies d’incertesa, d’aquells dies de por, la sòlida figuera a la què t’enfiles quan et vols evadir de tot, el castell que tremola cada vegada que intentem pujar, que l’intentem coronar; perquè tu fas d’acotxadora, i jo d’enxaneta, o potser és al revés, però potser cap de les dues formem part del castell i ens ho hem imaginat.

Perquè els castells també són poesia, i la poesia és art; perquè tota tu ets art, perquè cada paraula que deixes sortir dels teus llavis són versos únics, perquè cada mot que deixes escoltar i cada vegada que parles marxo, marxo al meu món, marxo a buscar altres vides, marxo a llegir i somric cada vegada que et penso, (i creu-me que et penso molt), perquè cada vegada que et veig somric, m’emociono al pensar tot el que he guanyat, tot el que m’has fet créixer, tot el que m’has estimat i m’has aconsellat al llarg d’aquests nou mesos… al llarg del primer curs de carrera. 

Perquè felicitat és poesia, perquè poesia són somnis, perquè somnis són amistats, perquè totes formem part del mateix planeta ens agradi o no, perquè somriem cada dia per mil motius; perquè la poesia són molt més que versos, perquè la poesia són sentiments, emocions, moments, somriures, llàgrimes, abraçades, petons…

Perquè poesia és un somriure, és una posta de sol, és un castell coronat, és aquell detall que no t’esperes i que et fa il·lusió, és escoltar-te la veu per trucada i dir-te que t’estimo… és escoltar aquella cançó tan nostra que diu alguna cosa així com ‘la teva mirada és el meu detonant’; i respecte aquest vers, poesia també és perdre’m als teus ulls mentre parlàvem en persona a classe, mentre somrèiem durant el primer trimestre, mentre ens abraçavem abans de començar classes, mentre et deia aquells mots res més veure’ns… perquè t’ho deia sempre, malgrat no m’atrevia, fins que un dia vaig enviar fora del meu cos la vergonya i t’ho vaig dir, et vaig dir aquell dia de novembre el t’estimo que ho va canviar tot, o potser va ser al març… mai ho sabrem, perquè se m’ha oblidat… i mira que mai se m'obliden les coses importants, però em sap greu perquè he oblidat del tot què vas significar per a mi, perquè he trobat a faltar tot el que vam viure.

Perquè poesia són els teus ulls de Trempat, perquè els teus ulls són de color avellana madura i són de color de fusta de pi, perquè els teus ulls són de color caramel i quan ens mirem veig aquella família que no he arribat a conèixer encara però que. si tot va bé, l’any que ve coneixeré.

Perquè poesia és coronar castells, jugar a la platja, somriure a la vida…  

Perquè poesia són moltes coses. I em pregunto, per a tu què és poesia?