SOMNIS, UTOPIES?

Perquè la vida consta de caigudes i aixecades, de somnis i utopies.

Perquè de somnis i utopies els que volgueu, perquè de caigudes i aixecades al llarg de la vida milers... però el que importa de tot això és que ho hem fet juntes, que hem aconseguit superar les fronteres que ens imposaven, que hem aconseguit coronar aquella maleïda aleta que no fèiem de cap de les maneres...

Perquè de somnis n'he tingut molts, i vosaltres apareixeu en la majoria; perquè sou el motor de molts dels meus propòsits, perquè la carrera la vaig escollir gràcies a aquella cançó tan maca que teniu, perquè em va fer il·lusió que a la millor cançó que teniu aparegui una intèrpret; perquè m'heu motivat a fer mil i un projectes. 

Orgullosa d'haver format part de la súper família que ens arreplegàvem a cada concert, del caliu que s'hi respirava i de l'ambient de gresca que hi havia a cada espectacle; perquè ara és una llàstima que digueu adeu i plegueu les ales que ens heu donat, però us ho mereixeu; deu anys no els fa tothom i els milers de projectes que heu dut a terme en aquesta dècada han estat brutals...

Faria un repàs, però segur que me'n deixava, n'heu fet tants... per posar alguns a destacar, recordo un que va impulsar el meu primer llibre, quan vàreu anar a Idomeni l'any 2016, al vostre any sabàtic, i quan l'any següent vàreu treure el tercer disc, 'El cor de la Terra', amb les magnífiques col·laboracions ('Mil ocells', 'Resiste y grita'... em tenen el cor robat).

Perquè sou els únics capaços de fer una petita Meridiana a Palestina (se us va trobar a faltar aquella diada), perquè sou els únics capaços de crear una ciutat llunyana i fer-me sentir a prop malgrat no haver anat mai...

La reflexió d'avui té deu noms i cognoms, té nom de grup de música, és sinònim d'esperança, d'alegria... 

Gràcies, estic orgullosa d'haver format part de la família Txarango des del cinc de juliol del 2015, quan vaig veure sortir el sol amb la millor cançó del món.

MERCI! 

Esperant amb candeletes el divendres!