SUPERACIÓ, FEMINISME I SORDCEGUESA

Avui us vinc a parlar dels tres conceptes que conformen el títol de l'entrada, que ho resumiré en un nom: Helen Keller.

Aquesta noia nordamericana se la coneix per ser una escriptora, activista i professora amb sordceguesa; i per ser la primera persona amb aquesta diversitat en obtenir una llicenciatura universitària. Gràcies a la professora Anne Sullivan (mireu el llargmetratge amb el títol El miracle d'Anna Sullivan) va poder enderrocar totes les barreres que li imposaven i acosneguir així els seus objectius.

Aquest fenomen (quedar-se sordcega amb només dinou mesos de vida) li va permetre crear una Llengua de Signes pròpia i només amb set anys ja tenia més de seixanta signes per    poder-se comunicar amb la seva família.

Aquesta breu introducció de Helen Keller us la faig per ara poder-vos dir què en penso de tot plegat... 

Com em diuen sempre per casa, els límits me'ls poso jo, i penso que amb aquesta noia queda clar que cadascuna ens limitem tan com volem, però no per això som menys capaces de fer el que ens proposem, ja que la societat ens etiqeuta segons les nostres capacitats, doncs hem de ser més capaces que encabir-nos en una simple etiqueta i hem de trencar totes les barreres (tan físiques, com mentals, com culturals, com socials...) per poder abastar els nostres somnis.

Gràcies a noies com Helen Keller o com gent molt propera he après que els límits ens els posem nosaltres mateixes, que hem de ser capaces d'aixecar el vol i no deixar que cap cadena ens empresoni i ens faci defallir de complir els nostres somnis.

Helen Keller va escriure llibres, amb les dificultats que suposa, i va ser capaç de crear una llengua de signes pròpia per poder-se comunicar i no quedar-se aïllada; és un clar exemple de superació i és en una de les noies que em voldria emmirallar (encara que signés en ASL i jo no l'entengués), però el seu esperit de superacó és més fort que qualsevol missatge. El que em transmet és que no ens hem de deixar imposar cap límit; només nosaltres mateixes sabem fins on podem arribar i això no ens ho pot dir cap tercera persona.

M'agradaria molt aprendre a comunicar-me amb persones amb sordceguesa (o ceguesa però que volguessin aprendre la LSC), i m'agradaria així poder demostrar que TOTES som capaces de fer allò que ens proposem malgrat els mil entrebancs que ens trobem al llarg del camí. Si un camí és fàcil i pla no té el mateix mèrit que si és amb revolts, pedres i problemes. No és el mateix pujar a una muntanya una persona que ho porta fent tota la vida que una altra que ho fa per primera vegada; les dues ho aconseguiran, però tindrà més mèrit (o més valor) la segona, ja que s'esforça molt més que no pas la primera.

RECORDATORI AMIGABLE: Els límits te'ls poses tu!!

Escaleu muntanyes i gaudiu, apreneu coses noves cada dia!!