APRENDRE A VOLAR

 Positivisme, lectures i llibres.

Avui m’he llevat somiadora, optimista, neguitosa, però molt feliç. Avui he decidit que ja no em tallaré les ales, que aprendré a volar malgrat les mil patacades que em doni; malgrat els mil cops que rebi quan alci el vol; malgrat les mil veus que em diuen que això o allò no ho puc fer.

Perquè avui m’he llevat amb ganes de menjar-me el món, d’anar al bosc i inspirar-me, d’obrir l’ordinador i escriure tot el que se’m passi pel cap, de conèixer gent nova i reforçar vincles que tinc, de començar projectes...  Perquè avui m’he llevat amb esperit rebel i amb ganes de canviar-ho tot; perquè avui tinc ganes de començar de zero i encetar mil i un projectes. Perquè avui, malgrat tot, pot ser un gran dia i no el vull desaprofitar (ves a saber quan tornaré a tenir un dia com el d’avui, amb calma, tranquil·litat i bosc a deu minuts de casa), perquè avui és un dia adient per agrair, per estimar, per somriure.

Avui he decidit que les ales amb les que vaig néixer seran les que m’ajudaran a fer realitat aquell somni que tan temps porto anhelant, que tan temps porta tancat dins meu sense ser capaç de sortir, que tan temps porta engabiat, que tan temps porta amagat perquè no troba l’oportunitat de treure el cap i fer acte de presència. Perquè el meu cap està molt ocupat amb milers de somnis, milers d’il·lusions, milers de projectes, moltes emocions... Perquè el meu cap està molt ple de pensaments que vull que es facin realitat, que vull que es compleixin, que un dia o un altre acabaré per dur a terme (ser intèrpret, publicar una novel·la, acabar la carrera, fer una filologia...); perquè aquests somnis són el motor de tot, perquè em faran ser la més alta del món i coronar els castells més complexos, perquè em faran tocar el cel amb la mà i saber què necessito a cada moment, perquè em faran retrobar-me amb la gent que fa mesos que no veig i dir-los que me les estimo molt i que les trobo a faltar... Perquè no he de deixar que em pari la por, ni la mandra, ni el dubte, ni la situació en general (perquè he de ser valenta i decidida, i llançar-me de cap en busca d’aquella brúixola daurada).

Perquè fa dies vaig decidir que engegaria un projecte vital, que començaria a escriure el final de la novel·la, que començaria per desenllaçar la trama i que aniria retrocedint, que començaria per plantejar el desenllaç, que començaria a desfer el nus que tinc al cap i que em posaria a la pell dels meus personatges; que prendrien forma i cos, que serien unes persones “de carn i ossos” com sou les que llegiu aquestes reflexions de butxaca. Perquè fa dies també vaig decidir que volia emprendre un viatge a través de les novel·les, perquè són segurs i et fan viure altres vides; perquè és bagatge per a la meva i perquè m’agrada i em fa feliç.

Perquè gràcies a les novel·les puc obrir les ales i viure altres vides, puc convertir-me en algun personatge que vull ser i puc imaginar-me com era la vida en una altra època. Perquè gràcies als llibres puc tenir altres personalitats i imaginar-me més definidament com és aquell o aquest personatge. Perquè els llibres em fan lliure, perquè els llibres em fan viatjar. Perquè, com deia ahir, cada novel·la em fa treure una moralina de la trama.