APRENENTAGES, MORALINES...

Ja ho diuen, ja... El cor és una brúixola.

Perquè sempre em diuen que en la riquesa està el gust, en el mestissatge… Perquè el meu grup predilecte ho té clar, el mestissatge és la millor manera de veure el món. Perquè el mestissatge és una bona filosofia de vida... Perquè jo de filosofies de vida en sé unes quantes, i me n’aplico algunes, perquè jo a l’assignatura de Filosofia gaudia molt. Des de fa uns anys m’ha agradat formar-me opinió d’alguns temes, o debatre (encara que hi hagi vegades, encara avui dia, que em cabregi quan discrepo amb la gent), encara que hi hagi vegades que no m’agradi el que em diuen... Segueixo tres passos: escolto, analitzo i reflexiono. Però arriba un moment en què ja no puc més, en què no vull que decideixin per mi, vull tenir la meva vida i decidir què és millor per a mi. Les decisions que prengui em marcaran el futur, i si ara decideixo començar un projecte i m’equivoco en algunes coses, ja n’aprendré. Soc humana.

Perquè per moltes errades que faci, sé que algun aprenentatge trauré, i que hi haurà gent que no estigui conforme amb aquest aprenentatge, però us dic una cosa: és la MEVA vida, i no vull que ningú faci i desfaci. Que us amoïneu em sembla bé, però si us plau, no prengueu decisions per mi i no em digueu què és millor o pitjor si no ho teniu clar. Perquè soc una persona molt influenciable, perquè soc una noia poruga, perquè no sé veure la malícia de les situacions, perquè soc innocent... I perquè ensopegaré mil vegades amb la mateixa pedra, però vull que, si ho faig, estiguis allà per agafar-me la mà si caic, no per evitar la caiguda. Necessito teixir una xarxa per si caic no fer-me mal, però estic segura que caigudes en tindré milers al llarg de la meva vida, ensopegades també i errades les que vulguis i més; però també sé del cert que de totes aquestes patacades he de treure’n la part positiva i la part d’aprenentatge.

Cada moralina que traiem és una idea nova que afegim a la motxilla de l’aprenentatge que portem i carreguem a l’esquena, però que no ens ocupa lloc ni pesa; que ens serveix per millorar i aprendre, que ens serveix per, si un dia ens equivoquem, saber rectificar i no cometre més aquella errada, saber-la esmenar.

Cada vegada que prenem una decisió, sigui premeditada o no, hem de ser conseqüents amb el que comporta, hem de saber quins avantatges o inconvenients té la nostra decisió. Però sobretot l’hem de decidir amb el cor (i si la part racional acompanya perfecte), però com em diu una de les meves conselleres de referència, fes cas a la teva brúixola. I com reafirma una cançó de Txarango ‘ el cor canta un camí, qui el segueix mai s’equivoca’. Així que, gràcies a aquesta consellera he après que jo també puc decidir la meva vida i que no he de dependre de ningú.

 

Gràcies a les meves conselleres de referència, a la meva family, a la meva Ohana... Sou essencials, i no sabeu fins a quin punt!!

⋆EL COR CANTA UN CAMÍ, QUI EL SEGUEIX MAI S'EQUIVOCA⋆ [Txarango]