DONES VALENTES

 Perquè el feminisme salva vides, el masclisme les elimina.

Tu sabràs de quin moviment vols formar part.

Avui us vinc a parlar d’uns quants conceptes que es resumeixen molt bé en un títol d’un llibre que tinc a casa pendent de llegir: Dones valentes.

Aquest llibre és feminisme en estat pur, majúscules, negreta i ressaltat. En aquest llibre, la periodista Txell Feixas Torras ens explica testimonis de primera mà dins el món àrab que són un clar exemple de lluita i resiliència. I que tenen el problema de ser dones i haver alçat la veu. Però que, al mateix temps, passen desapercebudes.

Noies de diversos països àrabs prenen veu i trenquen el silenci amb la confiança de què no sortirà d’allà. Situacions dures i impensables a ulls d’algú que no ho ha viscut de primera mà. Situacions inimaginables que ens fan obrir els ulls i dir que sí que són unes dones valentes, MOLT VALENTES!!

Amb aquesta reflexió us vull parlar del feminisme o del Feminisme (depèn de si per a vosaltres és un pilar fonamental o és un simple moviment), depèn de si us ha canviat la vida, depèn de si (en situacions extremes) us l’ha salvada.

I ara que parlo de salvació gràcies al feminisme, em ve al cap el primer llibre de la il·lustradora TVR (Tres Voltes Rebel, Ame Soler), on il·lustra que a la vida tenim diversos pilars i que són com les potes d’una taula... Recordo que això ho vaig citar en una altra entrada sense ser massa conscient de quins eren aquests pilars, però ara fent introspecció, he descobert que són diversos: Família, Amigues, Feminisme, Sororitat. Us he de dir que tinc el segon pendent de llegir, i que espero amb candeletes poder-me’l comprar!!

El llibre de ‘Sou les netes de les bruixes que no vau poder cremar’ va ser una injecció de feminisme brutal i una topada amb la realitat que moltes dones viuen en silenci, però que l’Ame i la Txell, en llibres diferents, han volgut posar sobre el paper.

Tan l’Ame com la Txell expliquen el seu punt de vista sobre un moviment que salva moltes vides, i que es contraposa a un altre que n’arrabassa moltíssimes. Perquè elles expliquen amb testimonis de primera persona i, en els dos casos, em fan posar la pell de gallina.

Amb el llibre de l’Ame vaig sentir-me identificada, vaig plorar i el vaig devorar; però els dies següents a la ingesta de tota aquesta experiència em va costar de pair, em va costar de digerir per una experiència personal que havia viscut feia poc. Aquest llibre em va fer obrir els ulls, i com bé diu l’Ame: em va salvar la vida.

Perquè no s’hauria de permetre cap tipus de menyspreu cap a ningú, però en aquests països on la dona està doblement fotuda em fa mal, i ràbia, perquè sé que quan s’aixequi la pols del feminisme no hi haurà qui l’escampi. I com diu la frase feta ‘qui no vulgui pols que no vagi a l’era’.

El feminisme és una lluita constant, a l’igual que l’empoderament, el dret a vot, els sufragis... Perquè abans que nosaltres, moltes van haver de lluitar; perquè per arribar on estem avui, dia 12 de setembre del 2020, s’ha hagut de fer molt camí, perquè encara queda molt per recórrer però no podem defallir.

Perquè noms com Clara Campoamor, Malala Yousafzai, Judith Butler, Maria Mercè Marçal, Caterina Albert, Montserrat Roig, Virginia Woolf, Frida Khalo, Agatha Christie, Angela Davis... ressonen dia rere dia dins el meu cap. Perquè gràcies a elles i a la seva lluita constant hem arribat on som avui; perquè ens han fet més lliures del que ens pensem i ens han donat ales.

Perquè, gràcies a elles, hem aixecat escombres i ens hem posat a volar!!

Il·lustració de referència del llibre de TVR