INDRETS IDÍL·LICS

 Ahir parlava de refugis, avui parlo de les persones que els busquen i no els troben.

Cadascuna de nosaltres tenim llocs predilectes on ens agradaria viatjar, on ens agradaria viure, on ens agradaria anar un cap de setmana... A cadascuna de nosaltres ens agrada un indret o un altre, depenent de quins són els nostres ideals preconcebuts.

A mi, per exemple, m’agrada molt la muntanya; perquè em sento lliure i en plena natura; perquè em sento molt petita; perquè m’agrada escoltar el silenci (sembla contradictori, però és genial), perquè és un indret on em puc concentrar i on la inspiració em ve sola; i això també em passa amb el poble, un indret al costat de la muntanya que em fa treure la meva part més creativa (des d’on estic escrivint darrerament les reflexions), i que és l’embrió de molts dels meus projectes. I al poble sento que m’inspiro amb molta facilitat, no sé si és pel silenci que hi ha en aquest entorn o perquè ja estic tan acostumada a centrar-me en aquest indret que em surt sol...

Per a mi un indret idíl·lic és aquell que em permet relaxar-me i fer allò que vull fer amb tranquil·litat i gens de pressa, un indret on em sento lliure i sense cap cadena que em lliga a una obligació; un indret que em permet crear i sentir-me lliure, que em permet des de teclejar amb l’ordinador fins fer lliscar els dits prims i llargs sobre les tecles del piano; que em permet explorar la muntanya o anar a prendre alguna cosa i inspirar-me, que em permet deixar volar la imaginació fins a límits que ni m’havia plantejat mentre estic a la ciutat; és com si fos un altre món.

Tenir la natura a deu minuts de casa és un privilegi i és una font d’inspiració increïble; em sento afortunada les vegades que soc al poble i que puc sortir a passejar, o que vaig a casa d’amigues que tenen el bosc a poc més de cent metres de la porta de casa... Em sento molt feliç de poder inspirar-me amb tanta facilitat i fer lliscar els dits sobre les tecles amb la facilitat que em caracteritza (ja siguin de l’ordinador o del piano), però sobretot gaudir-ho molt.

Ara mateix estic molt contenta, perquè estic reflexionant sobre aquesta temàtica mentre tinc els auriculars i està sonant una de les cantautores que més m’agraden, inspiració per partida doble... Perquè la seva música em relaxa i m’inspira, perquè la seva veu em transporta a un món de tranquil·litat i alhora de realitat; perquè posa música a les meves hores de feina i documentació (perquè, què faria sense la música? Com m’inspiraria?), encara que sembli mentida les cançons, i sobretot les que tenen piano, em fan pujar els nivells d’inspiració al màxim.

Perquè em fa connectar amb mi mateixa i amb el món que m’envolta; perquè la cançó que estic escoltant parla d’una família que ha hagut de fugir del seu país i ha fet una travessia per la mar mediterrània, perquè explica la història amb una senzillesa increïble, perquè la primera vegada que vaig escoltar la cançó (no recordo com la vaig conèixer) se’m va posar la pell de gallina, i aquest estiu l’he interpretada amb un nus a la gola... Confinament i camps de refugiades, mala combinació.

Ser refugiada ja és dur perquè han hagut de marxar de casa seva, ara mateix moltes estan tancades en camps sense poder tenir accés a gairebé res... Ara mateix a moltes voluntàries no les deixen fer la seva feina d’ajudar a les més vulnerables. Ara mateix Europa fa fàstic i vergonya, o com es posa a les xarxes UErgonya.

 

Canviem el món, si us plau!! Us necessitem!!




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog