OBRINT CAMÍ CAP AL SOMNI
Avui l'entrada parla de somnis, i de vincles...
Avui és un dia feliç, avui és un dia de creixement i canvi. Avui puc dir que he començat un nou capítol del projecte vital, i que em fa enormement feliç.
Fa unes setmanes vaig començar aquest projecte, i des del primer
instant em va canviar la vida i la manera de veure el món, em va fer conèixer
persones molt agradables i em va fer veure que hi ha gent que ajuda de manera
desinteressada i sense esperar res a canvi.
Fa unes setmanes va néixer una novel·la (ja sabeu que un dels meus
somnis és publicar-ne una) i fa uns quants dies (no gaire més de dues setmanes)
em van començar a ajudar desinteressadament; i des d’aquí, en aquesta reflexió,
li vull donar les gràcies!!
Gràcies primer de tot a les entitats amb les que he contactat i m’han
dit que m’oferien ajuda, malgrat que hi havia vegades que no ha pogut ser;
gràcies a les persones que us heu llegit el pròleg, gràcies a aquelles
refugiades que m’heu respost les preguntes, en concret gràcies a una d’elles
que m’està ajudant més enllà de la novel·la...
Aquest projecte no és només meu, és de totes i cadascuna de les
persones que s’involucren i llegeixen el pròleg, de totes i cadascuna d’aquelles
que em recomanen coses per millorar, que m’ajuden en estil i vocabulari, que em
recolzen malgrat dir-me que no canviarien
res, que em recolzen i confien cegament en aquest projecte. A totes
vosaltres, GRÀCIES!! (I en majúscula perquè quedi clar!!).
Avui, com he dit abans, és un dia de creixement; perquè el projecte que
tinc entre mans m’ha fet adonar-me’n que val la pena seguir i lluitar pels
teus somnis. Que si hi ha una pedra al camí l’has d’esquivar i seguir endavant.
Que si no surt com t’agradaria has d’aprendre a fer-li la volta. Que malgrat tot, hi ha
gent que et recolza i confia en tu encara que només sàpiga quatre pinzellades
del projecte; malgrat no conèixer a fons tota la trama i els detalls i que,
arrel d’aquest vincle creatiu, acabem formant una amistat bonica.
Gràcies, gràcies i gràcies!! Crec que avui la reflexió va una mica cap
a totes aquelles que em recolzeu des del primer moment, des de la primera
lletra del plantejament, des que us vaig dir que l’havia canviat, des que et
vas posar en contacte amb mi per ajudar-me, des que et vaig dir que volia
escriure una novel·la i que me l’estava treballant de valent... Des d’aquella
entrevista que et vaig fer per saber com havia d’enfocar la novel·la i si em
podia emmirallar en tu per algunes tècniques literàries.
Avui va per totes aquelles que em vau recolzar en el seu moment i que,
malgrat els mil canvis de plantejament, ho seguiu fent; que confieu en mi
cegament, que confieu en el projecte... que us sembla maco el rerefons. Perquè històries
com aquestes n’haureu llegit milers, però crec que estic fent una molt
especial, ja no només pel fet d’escriure-la (que també), sinó pel fet de què m’està
fent conèixer gent molt maca.
El projecte, les que em coneixeu, ja sabeu de què va; sobretot perquè
no callo, soc un corcó (ho sento!!), però vull assegurar-me que valdrà la pena
dur-lo endavant, vull saber que perseguir un somni valdrà la pena, i que em
recolzareu. M’agradaria visualitzar el projecte acabat i publicat, i que d’una
vegada per totes puc concloure’l amb la donació que tan vull fer (la meitat de
diners que faci amb el projecte aniran cap a Open Arms, ho tinc claríssim!!).
Tot i que encara he d’acabar-lo, ara just estic al principi, porto poc més de
deu pàgines... I encara em queda molt per fer, molt camí per recórrer, però com
diuen per casa ‘no hi ha pas pressa’; com diu Txarango, temps al temps!!
Gràcies a les que m’ajudeu en tota la feina prèvia, i que m’ajudeu en
la fase de documentació, i que, a més de fer feina, establim vincles!!
Quan ho tingui una mica més avançat aniré desvetllant cosetes!!
Aquests dies llegiu molt, tot i que ja acabin les vacances...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada