SOMNIS INTACTES

Cada somni és un nou horitzó. 

Cada nou horitzó és un nou objectiu.

Cada nou objectiu és una nova aleta a fer.

Cada nova aleta és un castell coronat.

La meva manera de veure el món i la teva són molt diferents; i no per això una és millor que l’altra; no per això la que creus tu que és millor val més i l’altra no val res; no per això s’ha de menystenir l’opinió de la resta i infravalorar el que pensen de certes situacions.

Això és com la Filosofia, ens hem de fer mil preguntes i començar a llaurar el nostre propi camí, començar a decidir què volem fer amb la nostra vida i quines decisions hem de prendre per poder dur a terme els nostres objectius i somnis.

Perquè avui us vull parlar de refugis: refugis físics, refugis de paraules, refugis en cançons. Perquè jo trobo el refugi en els llibres, en les cançons, en la poesia que llegeixo i escric. Trobo refugi en els llibres, en les llengües, en les interpretacions que faig i veig. Trobo refugi en el món que m’envolta, però alhora en el meu petit món que m’aïlla cada vegada que em sento incompresa pel gran món exterior.

Per a mi els somnis són refugis, per a mi són refugis que es van construint al llarg del temps i que es van definint mentre passen els dies i ens anem fent grans. Són refugis que només nosaltres sabem com els volem, però que no sabem quant temps ens ocuparà, pot ser que ens ocupi el temps establert, però pot ser que ens ocupi molt més; mai ens hem de dir que aconseguirem el somni en X temps ni amb X persones al voltant, perquè la vida fa MOLTES voltes; un dia puc dir que el meu somni és pujar muntanyes i al dia següent trencar-me una cama i que em sigui més difícil de fer (tot es pot fer, però suposa més esforç). O puc dir que vull ser escriptora i que, de cop i volta, perdi l’interès en escriure i no ho vulgui ser (ja us dic jo que NO és el cas, i espero que no ho sigui mai!!).

Per a mi els somnis són refugis i els refugis són somnis. Perquè portem unes maletes ben carregades i, dins d’aquestes maletes, tenim els nostres somnis; perquè són els que ens acompanyaran al llarg de la nostra via de tren, al llarg del nostre viatge vital. Per a mi cada pas que fem ens aproxima més a com volem que sigui el nostre producte final; cada vegada que caminem estem a punt d’abastar un horitzó que ens sembla impossible... Em direu pesada, però cada objectiu que fem és una aleta coronada. És com aquell castell tan complex que no ens surt mai a assaig però que un dia en una diada aconseguim coronar i descarregar; és la sensació de llibertat i d’eufòria que es té quan es toca el cel amb la mà i de ser la més petita de la colla passes a ser la més alta del món.

És aquell objectiu tan difícil que hem de fer camí i camí per assolir, és com aquella porta que no havíem vist abans però que estava allà; és com un vers que m’agrada molt i que ara tinc repetidament al cap: ‘nous camins vindran, i amb ells vindran nous somnis’. Cada camí que encetem és un somni que se’ns instal·la a la memòria i que volem aconseguir.

 

Lluiteu pels vostres somnis i abasteu-los, i si se us allunyen, no patiu perquè tard o d’hora els aconseguireu abastar. Si no que ens ho diguin a les enxanetes que coronem els castells i toquem el cel amb la mà.

 

★BENVINGUDES A UN LLOC ON TOT ÉS POSSIBLE★