DATES

 Estimar-se, acceptar-se, sorprendre's... (auto)estima.

Avui m’encantaria reflexionar sobre la importància de les coses. La importància que tenen en realitat, la que li donem nosaltres depenent de què signifiqui a la nostra vida aquella situació…

Les que em coneixeu, sabeu que soc una persona que organitza tot amb molt temps d’antelació i que no m’agraden gens els canvis, és més em molesta molt si se’m desquadren els plans i no puc fer-los com a mi m’agraden. També em passa que, si no puc portar a terme un objectiu que m’he proposat (o em costa més del que he previst en un principi) em frustro molt i no sé gestionar aquesta frustració; cosa que em fa replantejar-me molts objectius de la meva vida i que em fa abandonar-ne molts d’altres.

Però també he de dir que soc una noia molt persistent i molt tossuda. Quan se’m posa una cosa entre cella i cella la vull dur a terme sí o sí, i vull fer-ho fins que em surti perfecta (potser per a vosaltres no exigeix el mateix grau de perfecció que per a mi, però soc molt perfeccionista en segons quins aspectes). Per exemple, tinc molta destresa recordant dates concretes (se’m graven molt bé a la memòria), però en canvi a Història era un desastre (no em pregunteu, no tinc n’idea de què passa).

Però avui us vull parlar de la importància que tenen aquestes dates a la meva vida, del significat i de les ganes que hi poso quan arriba una d’aquestes tan marcades. O directament reflexionar sobre la importància de les coses en general, però crec que, com bé diu la paraula, és molt general i m’agradaria anar a l’essència de la qüestió. Així que avui vull reflexionar sobre aquelles dates importants que s’apropen. Dates tan senzilles (o potser tan complexes) com un aniversari.

Avui us vull parlar d’aquelles dates tan i tan especials. Les que em coneixeu sabeu que, per aquestes coses, tinc destresa. Que me’n recordo de les dates per molt temps que faci. Que se’m queden gravades aquelles dates que van significar alguna cosa dins el meu calendari personal. Que se’m queden gravades aquelles dates que significaran alguna cosa, aquelles que es convertiran en més que algun dia al calendari; aquelles que passaran a formar part del meu calendari personal.

Perquè la vida són moments i dates. Perquè la vida són dates i dies marcats. Perquè la vida són experiències que passen un dia en concret. Perquè tinc destresa per recordar-ho, però també tinc destresa per oblidar allò que no em convé, tot i que si he d’oblidar una data em costa moltíssim. Per un petit record que tingui ancorat a aquell dia ja se’m fa impossible d’oblidar i s’ancora a la meva memòria per sempre.

I dates que m’han marcat al llarg dels darrers anys... moltíssimes!! Per bo i per dolent, però totes m’han fet ser tal com soc i m’estic aprenent a acceptar m’agradi o no. Crec que cap de nosaltres s’estima del tot, i si ho feu digueu-me com ho feu perquè m’aniria bé saber-ho, almenys per començar a estimar-me i acceptar-me una mica i anar pujant la muntanya que suposa aquest procés tan i tan complex.

 

Perquè estimar-se pot ser un procés molt senzill o molt complex. Perquè en el meu cas m’he d’esforçar molt per aconseguir-ho, però poc a poc vaig fent introspecció i em vaig acceptant una mica més.

 

He començat la reflexió dient que m’agradaria reflexionar sobre allò que importa... Però recordeu que el que més importeu sou VOSALTRES!!