FERMESA

 Les decisions les hem de prendre amb el cap fred i amb fermesa.

Les decisions són petites proves que hem de superar dia rere dia, petites proves que ens fan créixer com a persones i que ens fan tirar endavant. Són petites fites que ens fan forjar-nos un futur. Ens podem equivocar o la podem encertar, però de ben segur que n’aprendrem tant com puguem, ja sigui de l’encert o de l’errada.

Si és de l’encert podrem dir que hem de seguir per aquest camí, si és de l’errada podem dir que no és el camí que hauríem d’haver escollit i seguir per un altre, tornant-ho a intentar. Si sempre creiem que l’encertem alguna cosa fem malament, si sempre creiem que ens equivoquem, alguna cosa falla. Ni mai l’encertem ni sempre ens equivoquem, hi ha dies en què encertem la majoria de coses i n’hi ha d’altres que pràcticament no n’encertem cap perquè no estem preparades per enfrontar-nos a un nou dia, perquè hi ha dies que és millor oblidar i n’hi ha d’altres que és millor mantenir a foc a la memòria per saber esmenar allò que no vam fer bé com a persones, com a col·lectiu, com a poble, com a societat...

Avui us vull parlar de la vessant social dels projectes que enceto. Per què amb divuit anys (gairebé dinou) se’m fica al cap participar en projectes socials i ajudar a la gent? Bé doncs suposo que va una mica enllaçat a l’entrada d’ahir, segons l’educació que hagi rebut a casa, segons la que hagi rebut a l’escola, a l’institut, la que estigui rebent ara a la universitat... Segons tots els impulsos que m’arriben per fer d’aquest petit món nostre un lloc cada dia una mica millor: impulsos que m’arriben quan escolto música, quan llegeixo depèn quin llibre, quan escric depèn quina part de cada projecte que tinc en ment, quan vaig a alguna xerrada que pretén canviar el món, quan miro les notícies i veig que cada vegada aquesta societat està més enfonsada dia rere dia, quan veig a la gent d’Open Arms rescatant a gent necessitada de morir ofegada, quan les veig fent proves PCR i testos massius a un grup determinat, quan veig que, a més de treballar salvant vides al mar, també les salven a terra...

Perquè la fermesa amb la que enceto els meus projectes és un dels motors de canvi que em fa millorar dia rere dia com a persona i voler deixar un món millor de com l’he trobat; millorar dia rere dia i créixer personalment. Créixer per poder fer d’aquesta societat un lloc millor, per poder ser el canvi que m’agradaria veure (ui, això ha sonat a frase Txarango!! Però és totalment cert), ser el canvi que vull veure en la resta. I si no començo per mi mateixa i canviant les quatre coses que tinc a la mà, potser no podré arribar a fer alguna cosa bèstia.

Com bé sabeu un dels meus somnis és publicar una novel·la, i que es complementa amb la meva part activista, però per això potser encara queda un  temps i moltes ganes... Així que, mentre no arriba el dia, lluitaré per fer d’aquest món un lloc una mica millor dia rere dia.

 

Sigues el canvi que vols veure al món