POR AL CANVI

 Canvis de tota mena, pors derivades.

Per què hem de canviar? És cert que hi ha canvis que són positius?

Avui us vull parlar d’una por que tinc des de petita: la por a afrontar els canvis que he de fer per un motiu determinat. Avui us vull parlar de la gran desconfiança que em genera haver de canviar les meves situacions personals (us he de dir que hi ha casos i casos); avui us vull parlar de la por que em genera haver-me d’enfrontar a un món totalment desconegut: el món adult.

Segurament moltes pensareu que ja em toca fer aquest salt, que estic camí dels dinou, que he de provar coses noves i que tot el que em passa (o la gran majoria de situacions que se’m presenten) és pel meu bé. Segurament tots aquests pensaments que teniu de la situació que us he explicat, o de les situacions en les que em sento insegura, en un futur em serveixen... Però ara mateix ho veig tot molt negre (o molt mullat, ja que mentre estic fent la reflexió estic plorant perquè tinc por).

Els canvis m’espanten. Els canvis em trastoquen els plans i em fan tenir daltabaixos emocionals bèsties. Els canvis em fan molta por. Els canvis em fan baixar l’autoestima. Els canvis, malgrat tota la por i incertesa, en el temps, em fan ser més forta.

Perquè com deia fa unes reflexions... sempre s’ha de saber extreure la moralina de les situacions. Perquè sempre hem d’intentar (tot i que de vegades és molt difícil) mirar la banda positiva de les situacions. Perquè, encara que en un principi ens sembli que no hi ha part positiva, sempre l’hem de saber trobar malgrat costi moltíssim; sempre hem de saber veure el costat positiu de la situació per molt negra que la veiem, encara que no veiem cal escletxa de llum o no veiem llum al final de la situació.

Perquè saps que, per molt negre que sigui el camí, per molt que costi, per molt que et faci suar molt, per molt que t’obris a les persones que t’ajuden, per molt que facis mil esforços per estar bé... Saps que sempre hi haurà alguna situació que no et veuràs capaç d’enfrontar, però malgrat tot hauràs de treure forces d’on no tens per a poder superar aquest obstacle que se t’ha posat enmig del pas.

Tot això ve arran d’unes situacions que no em veig capaç d’afrontar i que es torcen cada vegada més. Tot això ve a causa d’una inseguretat ingent en alguns aspectes de la meva vida. Tot això ve arran d’una inseguretat enorme envers mi mateixa (ho estic intentant canviar, ho prometo!! Però se’m fa molt difícil perquè no compto amb l’autoestima necessària per fer-ho, ja arribarà el moment, tot i que em fa patir.

 

Bé. Temps al temps que diuen per casa.