RELACIONS

 Avui us vinc a parlar de relacions tòxiques i de males pràxis que tenim a l'hora de relacionar-nos.

Avui m’he posat a fer memòria de les experiències que m’han passat al llarg de la vida (que són moltes), però em vull centrar en aquelles que han tingut en mi una repercussió negativa. Dit d’una altra manera, em vull centrar en les relacions tòxiques i en la idealització que tenim d’algunes persones del nostre voltant.

Perquè sí, ho admeto, soc una de les primeres persones que idealitza a algú quan em fan una mica de cas. Soc d’aquelles que, a la mínima mostra d’afecte, ho dona tot en qualsevol relació, que m’obro a l’altra persona sense pensar què farà d’aquella informació (la majoria de les vegades no se’n fa res, però la meva experiència no em diu el mateix); o de com repercutirà tota la informació que explico a aquesta persona (en farà un bon ús, o la difamarà per fer-me mal?).

I, al ser una de les primeres persones que idealitza a algú, la patacada és més bèstia. La patacada és molt més gran i, almenys a mi, em fa molt més mal (i més venint d’algú amb qui has compartit alguna cosa, sigui del tipus que sigui)... Perquè no suporto la manera que té certa gent de tractar-me, sempre allisant-me el camí i explicant-me les coses com si no tingués prou maduresa. Perquè això ho he de canviar (la idealització, en qualsevol sentit, no és bona), només ens porta a fer-nos imatges distorsionades de la persona que tenim al davant; i, si ens volem mostrar tal com som, no ens hem d’imaginar que la resta són allò que NOSALTRES creiem, sinó que hem de deixar que s’expressin i es mostrin tal com són per així poder saber què ens agrada d’elles i què no (de quines fonts hem de beure per adquirir aquesta o aquella actitud i quines n’hem de defugir).

Perquè hi ha molta gent que va amb màscara per la vida, i això a mi m’irrita moltíssim... No sé si és cosa meva perquè soc una nyicris o que de veritat molesta. Perquè prefereixo que em diguin la veritat (encara que em faci mal) que no pas que me l’amaguin i em faci més mal descobrir-ho després pel meu compte. Perquè preferiria que les situacions s’afrontessin de cara i no per les esquenes. Perquè preferiria que el món es mogués per amor i no pas per interessos... Perquè, tot això del què parlo, no és impossible!! Cada dia ens hem d’estimar una mica més (i ho escriu una noia que està fent introspecció per aprendre a estimar-se, em costa moltíssim però poc a poc, i a través d’aquestes reflexions principalment, em vaig acceptant cada dia una mica més). Perquè si no m’estimo a mi mateixa primer penso que ningú ho podrà fer, perquè hauria de ser tan fàcil evitar fer-nos primeres impressions... Però som una espècie que es regeix per prejudicis i primeres impressions (no anem a l’essència, que diríem en Filosofia, de la persona).

Perquè els (pre)judicis que fem de la gent només ens porta a situacions desagradables, perquè ens imaginem COM VOLEM que sigui la persona i, al tenir una imatge preconcebuda, si no arriba o té les nostres expectatives és com si ja no valgués res.

Però bé, que em desvio del tema!! Relacions tòxiques, sí. Al llarg de la nostra vida és inevitable tenir-ne, perquè les persones, per desgràcia la majoria, anem amb màscares per la vida (i m’incloc perquè hi ha vegades que no explico tota la veritat per por a què em jutgin; però US PROMETO que ho estic intentant canviar i m’estic intentant acceptar tal com soc. A qui li agradi bé i a qui no doncs BON VENT I BARCA NOVA!!).

I amb aquesta frase feta dono per conclosa la reflexió d’avui (una reflexió que he trigat MOLT a fer... crec que m’he estat dues hores i quart!!).

 

Gràcies per estar sempre a l’altra banda i cuidar-me com ho feu!!

Us estimo moltíssim, sou molt necessàries en aquests temps tan convulsos!!