SIGNIFICATS

 Estic feliç, gairebé arribo al centenar d'entrades!!

A la d'avui parlo una mica de somnis i significats.

Feliç reflexió de butxaca 98, entrada 99.

Avui us vull parlar de miralls que ens busquem al llarg de la nostra vida, miralls que se’ns posen al davant i ens ensenyen a veure’ns d’una manera diferent i de rebre un autoconcepte diferent del qual tenim de nosaltres mateixes. Aquest autoconcepte ens ensenya a valorar allò que fem bé, però també a aprendre de les errades i saber-les esmenar.

Uns miralls que ens ensenyen a valorar el que tenim davant (és a dir a nosaltres mateixes), uns miralls que ens ensenyen la part que ens costa veure. Uns miralls que ens ensenyen allò que, sense adonar-nos, projectem de cos cap enfora, però que de cos cap endins no en som conscients. De cos endins ens mirem amb una altra perspectiva; però tenim, per sort, una ànima que reflecteix allò que som. Ja ho deia Virginia Woolf «Els ulls són el mirall de l’ànima», i ho he pogut comprovar més d’una vegada, allò que veig és allò que sento.

Perquè podem tenir moltes opinions formades, però la primera i principal és qui som, què fem en aquest món, per què som aquí, quin és el nostre propòsit... Tenim moltes preguntes a respondre i molts objectius a assolir; la vida és un lapse de temps finit i preciós, no el desaprofitem perquè un segon que passa és un segon que no torna!!

Aquí podria parlar de tòpics literaris, d’expressions llatines, de temes que tenen a veure; però em centraré en unes expressions llatines de les quals vaig parlar en el seu moment en dues reflexions de butxaca anteriors: ‘tempus fugit’ i ‘carpe diem’. ‘El temps passa’ i ‘aprofita el moment’; que les podria enllaçar amb un ‘així que’: el temps passa així que aprofita el moment, perquè un moment passat és un moment que no torna.

Com em diuen sempre a casa, i com jo ja he adoptat com a manera de pensar, temps al temps perquè tot, tard o d’hora arribarà. I com he pogut comprovar al llarg de totes les patacades que m’he fet al llarg dels darrers mesos soc la meva pitjor enemiga, això de conèixer els meus límits i no atrevir-me a superar-los... de vegades no compensa i fot més que no pas beneficiar-me amb algun aprenentatge posterior.

Perquè de significats que costen d’entendre al llarg del dia en tinc molts; de vegades un missatge de Whatsapp ja em porta maldecaps, de vegades un simple correu, o una simple emoticona... Perquè per anar més enllà, els somnis costen molt més d’analitzar... tot i que jo tinc clars els meus somnis: escriure una novel·la (i donar els beneficis a algunes entitats que treballen per fer d’aquest món nostre un lloc millor), i ser intèrpret.

Perquè els meus somnis són senzills, però el rerefons que hi ha darrere de cada somni a assolir és ben complex, i de vegades ni jo mateixa els entenc, així que imagineu-vos com de complex és entendre el rerefons i el perquè d’aquell somni.

A seguir les brúixoles que hi apareixen. A deixar-me conduir pel vent i volar. A sentir-me lliure, però sobretot a ser feliç.

QUAN TOT S’ENLAIRA TOCO ELS SOMNIS DE PUNTETES