ATZUR

Colors, significats, metàfores, dies assenyalats...

Avui us vull parlar del títol de l’entrada, atzur (també conegut com lila, però m’agrada més aquesta variant). I per què us vull parlar d’un color? Doncs per tot el que significa; sí, heu llegit bé, per a mi un simple color significa alguna cosa, a l’igual que el verd significa esperança, o el vermell sang.

Per a mi l’atzur significa empoderament, feminisme, dona, igualtat, sororitat. Per a mi l’atzur significa pensar en un munt de referents com Maria-Mercè Marçal, Tres Voltes Rebel, o Gemma Humet. Perquè aquest color impregna els carrers el dia 8 de març i perquè aquest és un color amb significat i nom (nom de dona!!). Perquè aquest color impregna les manifestacions i defensa uns drets que ja ens hauríem de saber de memòria; perquè impulsa una societat igualitària, una societat que hauria de basar-se en el respecte i no pas en la jerarquia de poders.

Per a mi l’atzur és molt més que un color que defineix un moviment tan i tan important com ho és el feminisme... perquè per a mi l’atzur és un color que simbolitza la lluita que hauria de ser conjunta, però que per desgràcia no ho és. Perquè per a mi l’atzur és la contraposició a una societat patriarcal, misògina i masclista. Perquè per a mi aquest color és esperança.

I el dia en què haguem assolit la llibertat com a dones i estiguem emancipades, no tinguem por i haguem conegut la sensació de sortir al carrer sense respecte o que ens faci por anar soles per la nit ‘per si de cas passa alguna cosa’... perquè ens hem de creure d’una vegada que aconseguirem el que ara ens sembla una utopia (ser lliures en un món sense violències de cap tipus), perquè ens hem d’imaginar aquest món per molt utòpic que ens sembli (els grans canvis també semblaven utopies).

Perquè ens hem de creure d’una vegada que som fortes, o que si som dèbils també som perfectes!! No serem fortes en tot moment, hi ha moments de tot ho sé (soc la primera que té moments de tot i que reconeix que la resta també en pot tenir), però això no vol dir que ens haguem de doblegar davant la idea que ens inculquen de la por. Hem de ser capaces de cridar ben fort i denunciar totes les injustícies que ens passin o veiem.

M’agradaria parlar-vos d’això precisament, injustícies. Per on començo? Perquè cada dia és un dia ple d’injustícies al món. Perquè cada dia és un dia ple de moments que hem de canviar. Però crec que ho deixaré per un altre dia, perquè si no l’entrada no acabaria mai.

 

Jo estic disposada a fer el pas i trencar silencis, i vosaltres?

 

Bruixes, escombres amunt i a volar!!