DESORDRE

 Pensaments desendreçats.

Avui estic pensativa, perquè he reflexionat i m’he adonat que en poc més d’un any he canviat (no sé si cap a millor, crec que sí. Però m’he adonat que he canviat una mica en alguns aspectes). No m’atreveixo a dir en tot perquè els meus somnis segueixen sent els mateixos, les meves utopies també, el meu motor de canvi segueix sent lluitar per deixar un món millor... així que no he canviat del tot, però sí que he evolucionat i he madurat.

Aquests dos fets m’han fet adonar-me’n que la vida és un canvi constant (o com es diria en termes filosòfics és panta-rei). També m’he adonat que des que vaig començar la universitat he madurat molt i m’he fet més forta, m’he tornat més responsable i tinc més clars els meus objectius... I quins són aquests objectius? Bé, les que em coneixeu ho sabeu prou bé: ser intèrpret i escriure una novel·la; i us he de dir que estic fent camí cap als dos somnis... perquè estic escrivint una novel·la i estic estudiant per a ser intèrpret (o ILS que dic jo).

Perquè m’he adonat que tot el que he après al llarg d’aquests anys ara m’està ajudant a formar-me com a persona i a tenir una visió del món més complerta, a ser millor persona... Perquè m’he adonat que cada persona que conec té una història al darrere i cada història és única, que no podem recriminar res de l’altra persona sense conèixer abans tot el què li ha passat i perquè actua d'una manera o una altra.

Avui estic pensativa i estic preguntant-me tota l’estona com seria la meva vida si no m’haguessin passat les coses que m’han passat, si no hagués nascut on he nascut, si no hagués tingut la família que tinc ni les amistats... Avui aquesta entrada m’ha costat molt de fer, perquè tinc molta feina, però per fi l’acabo.

 

Avui us compartiré un detall que no faig mai, l’he començada a les onze del matí i l’acabo a quarts de vuit de la tarda (òbviament no m’he passat tota aquesta estona escrivint, entremig hi ha hagut molta feina a fer i molt poc temps lliure).