DOLOR

Com ens enfrontem al dolor? Fan tots els tipus de dolor el mateix mal?

Us heu aturat a pensar el mal que fan les coses? El mal que fan les veritats? El mal que fan les traïcions? El mal que fa allò que no es diu? Us heu aturat mai a pensar quina reacció tenim envers allò que ens diuen?

 Perquè és cert que quan et diuen una veritat és com si t’operessin sense anestèsia, i com si se’t fes una bola de menjar a la gola, costa d’empassar i fa mal, hi ha vegades que es queda encallada a la gola i no baixa de cap de les maneres, no ho pots amenitzar sense fer-te mal a tu mateixa. Però per molt mal que facin s’han d’escoltar, perquè per moltes llàgrimes que ens fan vessar, per moltes nits que passem malament per haver d’enfrontar una veritat... per totes les raons del món no hi ha cap comparable a treure’t el pes de sobre i saber que has estat fent l’opció correcta, o que has pres una decisió que tocava malgrat et faci mal (el temps ho cura gairebé tot, si la vas prendre per alguna cosa serà, deixa passar el temps i ho veuràs diferent).

Però el dolor hi ha vegades que desapareix i queda com un record agredolç que ens fa pensar en aquells instants amb un somriure trist a la cara, de vegades fins i tot amb llàgrimes als ulls, però sempre amb aprenentatge i moralines per afrontar una situació futura; però n’hi ha d’altres que se’t clava com unes espines d’aquelles que no surten mai, i que, quan recordes aquells moments, els ulls se t’omplen de llàgrimes, se t’enaigüen i semblen torrents desbordats. Després hi ha el dolor que et fa créixer, les bufetades de realitat que et fan madurar de cop, les engrunes que vas deixant pel camí de tornar a casa i que algú s’ha menjat perquè tenia gana, ara no saps tornar...  Aquest tipus de dolor que et fa madurar no ho fa gradualment, sinó que és de cop; se’t presenta davant amb una situació crua i busca-te-les per enfrontar-t’hi, no patiu que de tot se surt, de tots els rosers amb punxes (que en un principi semblen bonics i inofensius, però que poc a poc et van esgarrinxant la pell i esquinçant-te la roba, fent-te mal i creant-te fils de sang que acaben escolant-se pels porus de la pell i tacant-ho tot amb la seva vermellor).

Avui m’agradaria recordar que el dolor forma part de l’aprenentatge personal de cadascuna, aquestes experiències són les que ens fan créixer, són les que recordem, són les que ens deixen marques... Avui m’agradaria fer un recordatori: el dolor forma part de la vida, però hi ha molts tipus de dolors i no tots s’han de tolerar... la violència envers les persones (sigui del tipus que sigui) no és una opció: si la persona amb la que comparteixes un trosset de la teva vida et controla on vas, amb qui vas, a quina hora tornes, a quina marxes, on ets a cada instant; si quan quedeu t’ignora, o es creu amb el dret de jutjar-te pel motiu que sigui... Això també és violència i fa mal.

 

Aquest darrer tipus de dolor no ho hem de permetre, ni físic, ni psicològic, ni directe ni indirecte...

 

Cap agressió (del tipus que sigui) sense resposta.

Cap dolor s’ha de quedar dins. Traieu-lo de la forma que millor us vagi!!