DONES ♀️

Dones, donasses, donetes... dones, al cap i a la fi, i referents totes elles.

Avui m’agradaria parlar de DONES (sí, sí en majúscules!!). Dones que m’han canviat la perspectiva de la vida des que les he conegut, dones que m’han influenciat al llarg dels meus anys de vida (pocs, però intensos). Us vull parlar de dones de tots els àmbits.

En primer lloc començar per un altre continent... parlar-vos de Malala Yousafzai, la noia més jove en rebre el Premi Nobel de la Pau per lluitar pels drets de les dones al seu país d’origen (Pakistan). La Malala és una activista que per voler que les dones tinguessin dret a estudiar al seu país va rebre un tret mentre tornava a casa en autobús (sí, sí, tal com ho llegiu!! Un tret per voler que tothom tingués dret a l’educació).

En segon lloc, parlar-vos de Clara Campoamor (segurament us sona, o no, no ho sé), una sufragista espanyola que va aconseguir que les dones poguéssim votar a l’estat espanyol. Aquest dret que ara ens sembla tan bàsic no fa ni cent anys que el tenim (el va aconseguir l’any 1931, tot i que les primeres eleccions van ser dos anys més tard, l’any 1933).

Després m’agradaria marxar a la filosofia, i parlar-vos de Judith Butler... la destructora massiva de les etiquetes i d’estereotips de gènere (‘promotora’ o ‘inventora’ de les sigles LGTBIAQ+). He de remarcar que gràcies a Judith Butler va néixer el meu interès per la Filosofia, i pel feminisme.

En quart lloc m’agradaria parlar-vos de Maria-Mercè Marçal, una poetessa que va ser la creadora de la famosa frase feminista ‘A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I al tèrbol atzur de ser TRES VOLTES REBEL’.

Agafant les tres darreres paraules de la frase de Maria-Mercè Marçal me’n vaig a la il·lustració i us parlo d’una il·lustradora del País Valencià, en concret d’Almussafes, que dibuixa la realitat mateixa. Ella és Ame Soler (coneguda amb el nom artístic de Tres Voltes Rebel, o TVR que abreuja ella), i representa tot el que se li passa pel cap.

També m’agradaria anar a l’àmbit de la música... perquè, què és la vida sense música, no? I d’aquí m’agradaria destacar dues persones... una d’elles és la Gemma Humet, que amb les seves lletres tracta temes diversos passant per la crisi de les persones refugiades fins al feminisme amb la musicació de poemes com el que inclou al darrer disc ‘Lila clar’ (teniu l’enllaç de la cançó al títol). I l’altra persona de la qual m’agradaria parlar és de Sandra Brake, coneguda per ser la intèrpret del grup feminista Roba Estesa... a mi  m’encanta la feina que fa, trencar barreres entre la comunitat oient i la comunitat sorda, (el que faré jo d’aquí uns anys, espero!!).

 

I fins aquí el meu repàs de dones referents (me’n deixo moltes, però així tinc tralla pel 8M...)

IL·LUSTRACIÓ DE TVR