ENYORANÇA
Perquè fa molt que no us dedico una entrada i us trobo a faltar!!
Per ser família molt més temps.
Perquè fa gairebé mig any!!
Perquè avui us ho dic alt i clar: us
trobo a faltar!! Us trobo molt a faltar. Trobo a faltar les abraçades, les
rialles, les moixaines, les mil ximpleries que fèiem quan ens vèiem a inicis d’any
a la facultat. Perquè em podria dirigir individualment a vosaltres i fer una
entrada per cadascuna, però ja que tenim el vincle family no el vull trencar i
m’agradaria seguir fent-vos entrades per molt temps (això vol dir que les
haureu de seguir llegint i seguiré sent corcó... perquè sí, soc una corcó and
we know it!!).
Ara que m’he pres un descans de les
entrades de la novel·la m’agradaria dedicar-vos la d’avui, perquè fa uns mesos
que no tenim un espai on poder parlar tranquil·lament i amb comoditat... (sabeu
perfectament a quin moment em refereixo, va ser el millor regal).
Perquè m’heu ensenyat a valorar les
coses senzilles i he après que la vida és un laberint, però que amb ajuda i
vincles forts, ens en podem sortir. Perquè m’heu ensenyat a tenir en compte els
petits detalls... Perquè ara em poso aquella peça de roba i recordo el dia més
feliç d’aquest any. Perquè ara miro aquella fotografia que tinc a l’habitació i
recordo un dels dies més feliços de la meva estada a la universitat (del que
porto). Perquè encara ens queden molts dies per poder gaudir, perquè aquest
vincle durarà més enllà dels quatre anys de carrera (sabeu que soc molt
tossuda, però les tres ho som, així que...).
Perquè m’heu ensenyat que els objectius
es poden complir amb ajuda de la gent meravellosa que m’envolta. Perquè m’heu
ensenyat que les persones s’han de conèixer bé abans de decidir que entrin a la
teva vida. Perquè m’heu ensenyat a seguir els meus objectius i m’heu fet conèixer
la meva brúixola interna. Per tot això només us puc donar les gràcies una
vegada rere una altra.
Perquè el descans de les entrades
relacionades amb la novel·la no podia tenir un millor inici. Perquè avui va per
vosaltres: aquella família que he escollit a l’entrar a fer la carrera. Perquè
avui va per nosaltres: aquella família tan petita però tan sòlida que es va
crear demà farà sis mesos. Perquè ja fa mig any que us considero família,
perdoneu, ja fa mig any que SOU família. I no puc estar més orgullosa!!
Gràcies per ser la millor family del planeta!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada