ENYORANÇA

Perquè fa molt que no us dedico una entrada i us trobo a faltar!!

Per ser família molt més temps.

Perquè fa gairebé mig any!!

Perquè avui us ho dic alt i clar: us trobo a faltar!! Us trobo molt a faltar. Trobo a faltar les abraçades, les rialles, les moixaines, les mil ximpleries que fèiem quan ens vèiem a inicis d’any a la facultat. Perquè em podria dirigir individualment a vosaltres i fer una entrada per cadascuna, però ja que tenim el vincle family no el vull trencar i m’agradaria seguir fent-vos entrades per molt temps (això vol dir que les haureu de seguir llegint i seguiré sent corcó... perquè sí, soc una corcó and we know it!!).

Ara que m’he pres un descans de les entrades de la novel·la m’agradaria dedicar-vos la d’avui, perquè fa uns mesos que no tenim un espai on poder parlar tranquil·lament i amb comoditat... (sabeu perfectament a quin moment em refereixo, va ser el millor regal).

Perquè m’heu ensenyat a valorar les coses senzilles i he après que la vida és un laberint, però que amb ajuda i vincles forts, ens en podem sortir. Perquè m’heu ensenyat a tenir en compte els petits detalls... Perquè ara em poso aquella peça de roba i recordo el dia més feliç d’aquest any. Perquè ara miro aquella fotografia que tinc a l’habitació i recordo un dels dies més feliços de la meva estada a la universitat (del que porto). Perquè encara ens queden molts dies per poder gaudir, perquè aquest vincle durarà més enllà dels quatre anys de carrera (sabeu que soc molt tossuda, però les tres ho som, així que...).

Perquè m’heu ensenyat que els objectius es poden complir amb ajuda de la gent meravellosa que m’envolta. Perquè m’heu ensenyat que les persones s’han de conèixer bé abans de decidir que entrin a la teva vida. Perquè m’heu ensenyat a seguir els meus objectius i m’heu fet conèixer la meva brúixola interna. Per tot això només us puc donar les gràcies una vegada rere una altra.

Perquè el descans de les entrades relacionades amb la novel·la no podia tenir un millor inici. Perquè avui va per vosaltres: aquella família que he escollit a l’entrar a fer la carrera. Perquè avui va per nosaltres: aquella família tan petita però tan sòlida que es va crear demà farà sis mesos. Perquè ja fa mig any que us considero família, perdoneu, ja fa mig any que SOU família. I no puc estar més orgullosa!!

Gràcies per ser la millor family del planeta!!




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog