FENT XARXA

Pinya, xarxa, col·lectivitat, sororitat, ajuda mútua... Anomenem-lo de mil maneres possibles.

Perquè com bé diu la cançó que estic escoltant... compta amb mi en els dies de lluita. Perquè avui és un d’aquells dies de lluita en els que em cal comptar amb algú, en els que em cal una espatlla o una orella per poder-li confiar tot el que m’està passant aquests dies pel cap, el motiu que em fa veure males passades mentre dormo malgrat no m’afecta el cicle de descans. Perquè avui és un d’aquells dies en què veig que estic fent de funàmbula a la corda fluixa, perquè avui és un d’aquells dies en què em permeto estar fluixa d’ànims per casuístiques alienes.

Perquè ens cal fer xarxa amb la gent que tenim al voltant, perquè on no arribem nosaltres arriben les nostres companyes de lluita. Perquè sabem que tenim ales per poder volar, però és molt difícil desplegar-les, és molt difícil alçar el vol de certes situacions, és molt difícil després d’una mala època tornar a somriure (compte que no dic impossible!! Però després d’una mala ratxa és molt difícil sortir del pou, però de tot se surt, per sort!!).

Perquè hi ha dies que la debilitat se’ns apodera del cos, de la ment, dels moviments, de l’interior, de l’exterior, de la situació, del rerefons... hi ha vegades que la debilitat ens porta a pensar que no som prou valentes, fortes, decidides, emprenedores, creadores (inseriu l’adjectiu que vulgueu) i ens fa desistir dels nostres objectius, però NO ens hem de deixar doblegar per aquest sentiment de debilitat (un dia el podem tenir totes, però hem de recordar que no estem soles en aquesta lluita).

Perquè hem de fer bandera del color que ho ha d’impregnar tot el lila clar (poema d’en Roc Casagran convertit en cançó; BRUTAL del darrer disc de la Gemma Humet, us la deixo enllaçada al títol!!), perquè hem de fer xarxa i veure les pinyes possibles que hi ha al nostre voltant, perquè hem de veure les faixes que ens subjecten dia rere dia, perquè hem de veure la xarxa que creem entre totes les que tenim un punt en comú (en som moltes i molt diverses, però sempre amb un nexe comú), així podem tenir diverses xarxes per si una es comença a desfilar.

Cada xarxa que ens construïm nosaltres mateixes serveix de suport a altres companyes de lluita que en un moment o altre necessiten suport, nosaltres els hi llancem un fil i saben que en qualsevol moment el poden agafar per tenir el nostre escalf. Cada fil de la xarxa som una de nosaltres, a l’igual que cada persona del castell, o cada carta del castell del truc de màgia. Amb una ventada ens poden fer caure a terra, però sabem que som molt més fortes que qualsevol ventada, sabem que podem suportar (i hem suportat) pitjors ventades.

 

Perquè fer xarxa és necessari...