FUTUR

 Refugis, entitats, refugiades, paraules, carícies...

Aquests dies estic molt ocupada fent feina de la universitat, és cert, però en certa manera m’ho he buscat: jo he decidit quina carrera vull estudiar, quin futur em vull construir i quins peròs i contres té tot plegat. Però malgrat haver-m’ho buscat us confesso que no podria estar fent una carrera que millor inclogués tots els meus gustos i les meves vocacions (pel que fa a LSC), i que m’ajudarà a dur a terme la novel·la (pel que fa a traducció) ja que podré aprendre què no he de fer a l’hora de traduir i, en conseqüència penso que a la meva novel·la.

A més a més ja no parlem de coses fora l’àmbit acadèmic (que tenen cert nexe amb la universitat però no és purament estudiar i estudiar, sinó que és una altra part de la vida universitària: la vida social fora de la facultat... i d’aquí podria destacar a qui ja coneixeu: família universitària i família avellana o trempada), podria destacar les mil aventures que he viscut amb la primera família (moltes, molt variades i que voldria repetir mil vegades), i els castells que espero coronar amb la segona quan tot torni a la normalitat.

Aquests dies també estic escrivint molt (coses de la carrera, reflexions i novel·la) i no tinc gaire temps per res més, però ja m’agrada... M’agrada molt tot el que estic fent, perquè tot això em condueix a un futur que podré decidir, cap a un futur que de ben segur m’hauré forjat, cap a un futur que, encara que incert, de ben segur que m’agradarà perquè me l’hauré treballat. Perquè avui m’he aturat a pensar en com em veig d’aquí uns anys i m’he visualitzat en la presentació de la novel·la, o potser en algun voluntariat en un camp de refugiades, o en un concert interpretant... Les possibilitats són infinites però totes em criden l’atenció per igual.

Els camps de refugiades em criden l’atenció perquè des de fa uns anys vull ajudar a la crisi humanitària que viu aquest planeta, per poder ajudar a les desigualtats que es presenten davant meu dia rere dia, perquè com diu unes de les meves referents: ‘has vingut a deixar el món millor del que està, aquest és el teu objectiu. Lluita i aconsegueix-lo, petits canvis ja fan molt’. Els camps em fan plantejar-me una realitat que fins fa uns anys no m’havia plantejat, em fa plantejar un món més just, em fa plantejar-me una altra possibilitat de vida... Els camps de refugiades em fan veure una realitat perquè gràcies al projecte de la novel·la m’he posat en contacte amb refugiades i m’han ajudat a tirar endavant el projecte de la novel·la (i possibles projectes futurs)... perquè el proper pas és fer una novel·la, publicar-la i fer una donació amb els beneficis cap a alguna entitat, com per exemple Proactiva Open Arms, No Name Kitchen... ambdues vetllen pels drets de les refugiades i vetllen cada dia per fer d’aquest món un lloc una mica millor.

 

GRÀCIES!!