PERSISTÈNCIA

 Perquè la vida també és persistir.

Perquè avui m’agradaria reflexionar sobre la persistència que tenen certes coses a la meva vida, que s’allargassen en el temps, que perduren dins meu. Aquest tema m’ha vingut al cap gràcies al quadre de Salvador Dalí ‘La persistència de la memòria’, on es veuen rellotges mig desfets, però no desfets del tot. Perquè aquestes persistències es deuen a voler assolir els somnis que tinc entre mans. Perquè diversos records de la meva vida persisteixen a la meva memòria, perquè, d’altra banda, n’hi ha diversos que he acabat oblidant per no evocar què van significar en el seu moment.

Perquè les coses poden ser tan efímeres que no ho recordem, però alhora poden ser tan i tan difícils d’oblidar i es poden allargassar tant en el temps que ens és impossible d’oblidar perquè ens han marcat d’alguna manera i ens han fet ser com som.

Perquè poden ser tan senzilles com deixar anar unes paraules (que se les acaba emportant el vent) o pot ser tan complex com fer realitat un somni. Perquè pot ser tan fàcil que ho aconseguim en un parell de dies o pot ser tan difícil que ens hi podem passar anys; fins i tot existeix la possibilitat de no aconseguir-lo mai i que es quedi en una utopia; o que es quedi a la memòria de totes les que sabien que volia fer aquest somni, aquesta fita...

Perquè un altre bon exemple de persistència són els castells (ara feia molt que no us en parlava!!), aquestes meravelles de construccions humanes que fan a les més petites tocar el cel amb la mà; que malgrat tot persisteixen fins a assolir aquell castell tan difícil, aquell castell de gamma extra que als assajos no surt de cap de les maneres, però que després a diades ens surt rodat.

Persistència i aconseguir objectius, una fórmula (gairebé) complerta: falta la constància. Perquè sense constància no hi haurà manera d’aconseguir res. Constància, persistència i somnis. Constància, persistència i memòria. Constància, persistència i lluita. Constància, persistència i resiliència.

Resiliència... una gran qualitat per poder afrontar les situacions més dures, i molt lligada a la constància: si no tens constància en ser resilient no et servirà de res haver superat alguns moments difícils, perquè quan ens ho tornem a trobar no ens hi sabrem enfrontar.  Són tres ingredients, on dos d’ells són fixes i l’altra va variant depenent de quina qualitat vulguem reforçar.

Constància en tots els àmbits, persistència en els nostres somnis, en les nostres lluites diàries... Constància per aconseguir pujar aquell castell que se’ns resisteix i persistència per poder anar pujant pis a pis, graó a graó, pam a pam. Per poder acabar fent l’aleta i coronar-lo d’una vegada per totes.