RECORDS

Records de tota mena, records de llocs i de moments.

Records impregnats de la teva olor, del teu gust d'aigua salada.

Avui per fi puc tornar a trepitjar els teus carrers, puc tornar a sentir aquella enyorança després de tants anys, puc rellegir aquella novel·la a la vora de la llar de foc després de tants anys... Avui per fi puc dir que he tornat al lloc tan màgic que em va veure créixer, però en aquell temps tu hi eres, ara ja no hi ets; però he après que forma part de la vida, he après que els somnis s’han de perseguir i no m’he de deixar doblegar davant la por que em representa haver d’abastar-los.

Perquè avui m’he posat a recordar aquelles nits passejant pels teus carrers amb els peus descalços, passejant pels teus carrerons sense sortida, passejant pels teus boscos frondosos, passejant per les teves places plenes de records. Perquè avui he recordat aquella plaça que em va acollir en una diada de Sant Jordi de fa uns anys. Perquè avui he recordat aquell estiu a la platja amb les onades que ens portes cada any, amb la sorra fina escolant-se per cada porus de la meva pell, amb l’aigua i el seu gust a sal impregnant-me la pell.

Avui per fi puc rellegir aquell capítol que tan mal em va fer haver de deixar a mitges, però que al mateix temps no estava preparada per seguir endavant... Recordo la primera vegada que vaig obrir aquell capítol el vaig haver de deixar a la tercera pàgina, i quan ho vaig tornar a intentar vaig arribar una pàgina més enllà; però diuen que a la tercera va la vençuda així que rellegiré aquell capítol de la teva història que de retruc ha marcat la meva. Avui per fi em trec la cuirassa i camino descalça pels teus carrers, per les teves platges que em fan recordar aquells dies en què era lliure, aquells dies en què em van perseguir les nits d’insomni mentre deambulava pels teus carrers sense un rumb fixe.

Avui recordo amb els ulls negats aquell dia en què vaig trepitjar el teu asfalt per darrera vegada mentre feia les maletes per marxar a molts quilòmetres de tu i de la geografia que m’ha vist créixer. Avui recordo aquella geografia que m’ha permès volar i ser lliure, ser jo mateixa i desplegar les ales per marxar ben lluny dels conflictes que no em veia capaç d’encarar. Avui recordo les llàgrimes que he vessat caminant pels teus carrers i visitant els teus indrets més especials mentre plorava per sentir-me afortunada (perquè no ens enganyem, soc molt afortunada de tenir la vida que tinc, no me’n puc queixar pas, com tothom tinc els meus dies grisos, però no estic ni molt menys fotuda). Perquè avui recordo el dia en què ens vam conèixer per primera vegada i em vas deixar viatjar pels teus carrerons mentre plovia i l’aigua dolça em mullava els cabells perquè no duia paraigües, mentre jo em llepava els llavis per assaborir aquell gust d’aigua dolça mentre vagava pels teus carrers sentint-me la noia més lliure del món.

Perquè avui també he recordat el dia en què vaig decidir fer maletes i marxar. Fer maletes i deixar tota una vida enrere... Perquè avui he recordat el rostre de la meva veïna d’escala amb la qual jugava de jove mentre recordàvem moments de la carrera que havíem compartit.

Perquè avui és un dia de records, i com cada dia he recordat que vaig arribar a tu sense tenir pràcticament res al meu abast i, poc a poc, m’he anat fent meva la situació. Perquè avui fa just dos anys que vaig trepitjar aquesta petita terra que m’ha brindat la casa que vaig haver d’abandonar fa en concret 952 dies.

 

Perquè avui tinc paraules per recordar i paraules per agrair.