AFRONTAR EXÀMENS

 Afrontar i vèncer, afrontar i perdre.

Ara m’arriben dies d’aprendre a afrontar exàmens per segon any de carrera, però en realitat he afrontat molts anteriorment. Malgrat haver-ne enfrontat tants no aconsegueixo treure’m el neguit de sobre, i més ara a la carrera perquè si el suspenc ja vaig a recuperació.

Aquests dies amb tanta feina em supera i m’estresso, no sé com afrontar-los perquè no sé com estudiar el temari que tinc... Una cosa que m’ha ensenyat la pandèmia és a organitzar-me els apunts, a aprendre a fer-me esquemes i anotacions, a controlar el temps que dedico a cada tasca, a saber-me organitzar, a saber-me distribuir el temps per poder fer totes les activitats que vull fer... tenir temps per fer-ho tot i encara tenir temps de lleure per fer activitats que m’agradin.

En definitiva, m’ha ensenyat a buscar estratègies que em serveixin per afrontar els dies de neguit previs i el moment de neguit màxim a l’hora d’enfrontar-me la full en blanc per respondre a l’examen (sigui en pantalla o imprès), perquè m’ha fet aprendre a fer-me els meus propis apunts, a seguir les classes i anar fent apunts sobre què s’està explicant. Treballar sobre el document base i anar omplint o crear els apunts des de zero; perquè m’ha fet aprendre que res és fàcil i alhora tot ho és. Perquè m’ha fet aprendre que la dificultat de les situacions és la que nosaltres li volem donar, la importància de la situació és relativa, a l’igual que els nervis, a l’igual que l’estrès que ens genera (hi ha gent que ho resol molt bé i n’hi ha d’altres que ens posem nervioses quan ens hem d’enfrontar a un full en blanc).

Però el tema del full en blanc em passa amb tots els fulls en blanc als quals m’he d’enfrontar (tan a exàmens, com quan començo a escriure un nou capítol de la novel·la, com quan començo a escriure la reflexió del dia), tinc por a quedar-me bloquejada i que no em surti com vull, equivocar-me i que no em surti perfecte, no poder donar-ho tot en aquella prova, o en aquella novel·la, o en les reflexions que llegiu.

Moltes de vosaltres en dieu que no he de ser tan exigent amb mi mateixa, però de fet he començat a ser exigent des que he entrat a la carrera, abans no ho era tant (no vull dir gens perquè no passava de la situació, però sí que ho era molt menys). Perquè madurar també comporta un nivell d’autoexigència bastant fort (compte que no dic ofegar-se, s’ha de tenir temps per a tot), però cada moment de la nostra vida ens fa madurar i exigir-nos o responsabilitzar-nos de certs aspectes que van canviant amb el pas del temps (no tenia les mateixes responsabilitats fa tres anys que ara).

 

Com dic sempre s’han de veure les coses positives de les coses i a mi la pandèmia m’ha ajudat a organitzar-me i a saber com encarar les situacions.

 

I a vosaltres, en què us ha ajudat aquest any i aquesta situació tan anòmala?