ALES AL VENT

 Avui vull parlar-vos de la llibertat que em proporciona escoltar aquesta cançó.

Avui m’agradaria reflexionar a partir d’una cançó, una del darrer disc de la Gemma Humet, s’anomena Ales al vent i parla de la sororitat, un concepte cada vegada més arrelat en la nostra societat, un concepte que prové del llatí (‘soror’ vol dir germana en llatí). Una cançó que parla de la germanor entre totes, que parla de l’ajuda mútua, de les nostres llibertats; una cançó que parla de ser lliures.

Perquè és el què hem de ser: LLIURES. Hem de viure en una societat lliure que porti la igualtat per banders, que porti la llibertat com a identitat, que sigui encapçalada per un moviment unitari i igualitari (feminisme, per exemple). Perquè el missatge de la cançó em fa pensar en la meva cançó preferida del darrer disc de Txarango ‘Les coses senzilles’, ja que la vida és molt complicada però entre totes la podem simplificar, perquè no hem de deixar que decideixin per nosaltres ni en les coses més senzilles. Perquè hem de donar rellevància a allò realment important, perquè hem de prioritzar i saber què és important i de què podem prescindir (és molt difícil, o almenys en el meu cas, però ja us dic jo que tot s’aconsegueix. En aquesta vida s’ha d’aprendre a discernir). Perquè hem de ser discents i aprendre de tot el què la vida ens posa al davant, perquè hi haurà temes que ens agradaran més o d’altres que ens agradaran menys, però de totes les situacions n’aprendrem.

Perquè també m’agradaria imaginar-me un món utòpic on totes tinguéssim les mateixes oportunitats, un món on totes fóssim acceptades per igual, on totes tinguéssim els mateixos drets... per desgràcia he escrit que és utòpic, m’agradaria poder-ho ratllar i que no fos una utopia sinó que fos una realitat. M’agradaria poder viure en una societat on tinguéssim el mateix pes totes les que viatgem en aquesta nau anomenada Terra. Perquè, imagineu per un instant un món on no hi ha conflictes, on no hi ha guerra, on no hi ha fam, on no hi ha violència, on no hi ha classes socials, on no hi ha pobresa... un món on, per contra, hi ha amor, hi ha sororitat, hi ha empatia, hi ha mirades diferents i totes són acceptades, hi ha divergència d’opinions i no passa res, hi ha sentiments trobats i no hi ha por a la resposta de la resta, hi ha sentiments amagats però no per por, hi ha silencis que s’omplen amb cançons, hi ha amor com el que reben els oceans de les balenes... una societat i un món on l’amor romàntic no ha fet mal, on no ha destrossat infàncies, on no ens ho fa endolcir tot i pintar-ho com si fos un arc de Sant Martí... Imagineu-vos tot això, oi que és agradable? Oi que és possible? Doncs ara falta fer el primer pas per començar-ho a construir, vinga va, no deu ser tan difícil!!

Però bé que em desvio del tema principal, estava parlant-vos de la cançó Ales al vent de la Gemma Humet, del seu darrer treball anomenat Màtria, del significat d’aquesta cançó, de què em transmet... Per a mi aquest darrer disc de la Gemma és un crit a l’empoderament, un crit a buscar una societat igualitària, un crit a buscar les petites coses que ens facin volar alt i no tallar-nos les ales (una de les meves tasques pendents), un dels meus deures amb la societat.

 

Així que deixeu-vos emportar per les ales que teniu i conduïu-vos pel vent!! (Referència al darrer disc de Txarango ara que ho veig, no és volgut).