PSICOLOGIA INTERNA❓

 Beure, aprendre i veure.

Gràcies als somnis he descobert camins, gràcies als camins he descobert somnis.

Avui m’agradaria parlar-vos de somnis, malsons, subconscient i inconscient. Termes que vaig aprendre a les classes de Psicologia de batxillerat, termes tan senzills i tan complexos alhora com una gramàtica de llengua catalana o un diccionari (si existís) de Llengua de Signes Catalana.

Perquè avui m’ha vingut de gust parlar-vos de psicologia, inconscient, subconscient, somnis i malsons. Avui m’ha vingut de gust endinsar-me en les meves pors, i en el meu món de colors. Avui m’ha vingut de gust remoure les aigües que hi ha dins meu i llevar les àncores que porten temps sense deixar-me reaccionar.

A inicis d’aquesta setmana vaig començar un nou capítol (tant de la novel·la com de la meva vida), on he descobert que soc molt més que una noia amb unes capacitats; molt més que una noia amb unes aparences, amb unes pors i uns somnis. Soc una noia que és capaç de lluitar per allò que més li agrada però que, al mateix temps, té molta por.

Perquè ho admeto, soc molt poruga, però crec que tinc dret a ser-ho. Si no tinguéssim por aniríem pel món a la babalà i no ens adonaríem de què passa al nostre voltant (i de vegades ni anant amb peus de plom ens n’adonem). Perquè anar amb peus de plom, de vegades, ens pot salvar; però de vegades ni anant amb aquesta cura podem percebre la malícia de la situació.

En termes generals, totes som innocents (i més avui, que és el dia dels Sants Innocents, per a algunes de nosaltres és com si ho fos cada dia); en termes generals totes a primera llambregada som bones persones, sensibles, curoses, altruistes, empàtiques... i una sèrie d’adjectius que ens hem construït al nostre imaginari, però que després no és ni de bon tros veritat.

Noves oportunitats. Nous camins que ens condueixen a somnis. Somnis que amb el pas del temps es converteixen en malsons. Malsons que amb el pas del temps queden en un record amarg. Totes les experiències de la vida tenen la moralina a extreure, malgrat costi sempre l’hem d’acabar trobant (costa, i de vegades molt, però sempre amb altres ulls s’acaba trobant).

Perquè hi ha vegades que les nostres excuses, i les nostres pors, pesen molt més que allò que ens agrada; pesa molt més que allò que ens motiva. Però ha de ser a la inversa, hem d’invertir la tendència i fer que les nostres motivacions pesin molt més que les nostres pors o les nostres (auto)limitacions. Perquè ens hem d’emmirallar en aquelles que són referents; jo m’he d’emmirallar en filòsofes, escriptores, artistes, cantautores, castelleres... Perquè cadascuna amb la seva disciplina fa reflexionar i voler abastar més enllà dels nostres ulls i del nostre nas.

Gràcies per deixar-me beure de vosaltres i omplir-me de saviesa.