PROJECCIONS

 Projectem il·lusions, somnis, esperances... però i si no projectéssim res?

Avui us vinc a parlar de projeccions, i no, no estic parlant de cinema. Avui us vinc a parlar d’objectius, de fites, d’esmenes, de victòries, de derrotes. Avui us vinc a parlar de qui soc, de com he arribat on estic, de quins són els meus interessos, les meves inquietuds... avui us vinc a parlar de pors, de somnis, de mentides, de veritats.

Anem a pams... Els meus somnis ja els coneixeu perquè no he fet altra cosa que parlar d’ells (publicar una novel·la i acabar la carrera per a ser intèrpret), però poc a poc van sorgint més somnis, i també tinc molt de temps per assolir-los; com diu el meu grup preferit temps al temps.

Projeccions de futur, projeccions de somnis que estan a l’espera de ser realitzats, projeccions d’assolir objectius que estan al calaix esperant el seu moment per fer aparició,  projeccions que conformen la vida que és la nostra vida... I plans: plans de futur (a curt o llarg termini), plans immediats, plans regirats, plans trastocats, plans que no porten enlloc, plans que surten malament però et permeten fer altres coses... plans que et deixen regust agredolç i no t’acaben de convèncer, plans que surten millor del que pensaves; però tot són projeccions al cap i a la fi.

Segon pam a descobrir: la meva introspecció dins de les parcel·les més privades de la meva vida. Parcel·les que em fa respecte entrar perquè penso que, fins i tot per a mi, són molt privades (però que poc a poc vaig accedint i calmant ànims dins meu. Em vaig coneixent més a fons: què m’agrada, què no...).

Projeccions i somnis que m’ajuden a elaborar una guia més perfilada de la meva trajectòria en aquest món, però que si em descarrilo una mica no passa res de res (com si la vida estigués calculada, sí és clar, i què més!!). Projeccions i somnis que em mantenen desperta mentre estic atenta de què passa al meu voltant, mentre m’impregno de la vida que passa al meu costat, mentre escolto històries de la meva veïna, de la meva germana, de la meva companya de vida. Històries que em construeixen tal com soc i que m’ajuden a eixamplar la base de les meves creences i refermar les meves conviccions.

Avui us dono les gràcies. A aquelles que vau alçar el vol abans d’hora per deixar espai a les que havien d’arribar. A aquelles que vau decidir quedar-vos malgrat tot. A aquelles que no heu arribat encara però ho fareu tard o d’hora. A aquelles que ja heu marxat, sigui premeditat o prematurament, per deixar espai a la resta. A aquelles que em recolzeu en les meves cabòries i en els meus maldecaps. A les que em vau iniciar en el meravellós món dels somnis i de la lectura. A les que no vau creure en mi, perquè gràcies a això em vaig fer més forta. A les que em vau subestimar, em vau fer créixer.

 

A totes vosaltres GRÀCIES!!