✰ SOM ✰

 Cançons per començar l'any!!

La reflexió d’avui torna a tenir nom de cançó, aquesta vegada de Sara Roy... Una cançó que ens recorda que som diferents, que cadascuna tenim una història i que totes són igual de vàlides; que hi ha vegades que no cal escriure el nostre destí perquè ens arriba sol, que hi ha vegades que no ens cal decidir sobre el futur perquè ja ens arriba, perquè les decisions venen per si soles, que malgrat no ho veiem les amigues són com les estrelles, estan allà sense saber-ho; i amb la família passa el mateix, estrelles que no s’apaguen mai, que sempre estan allà recolzant-te en les decisions més complexes. Però on no arriba la família perquè són temes delicats saps que estarà la segona família (la que s’escull, les amistats).

Perquè hi ha vegades que no ens sentim preparades per explicar alguna cosa a la família, però en canvi tenim coratge per explicar-ho a les amistats més properes; que ens deixem portar per les paraules i que ens deixem sorprendre per la màgia del moment: moments d’amistat que portem temps anhelant, moments amb la parella, moments amb la família...  Perquè hi ha vegades que ens encabim en unes etiquetes que no ens corresponen; perquè hi ha vegades que ens sentim part d’una terra que no és la nostra, però hi ha vegades que ens sentim forasteres en la nostra pròpia terra. Perquè hi ha vegades que ens ofeguem en un got d’aigua i ens oblidem que hi ha gent que té problemes molt més grans que els nostres...

Perquè hi ha vegades que ens oblidem de puntuar la vida correctament, no posem comes, no posem punts i seguit, punts i a part... No posem cap tipus de signe de puntuació i no deixem que la nostra vida tingui melodia quan algú la narra, o quan la narrem nosaltres mateixes; no té la màgia que tindria si ens aturéssim a pensar com volem que soni la nostra vida, quin rumb volem que agafi, quin aire volem que ens venti la cara mentre estem prenent partit en les nostres pròpies decisions.

Perquè, una vegada més, gràcies a la música tinc una reflexió de butxaca. Aquesta encetant un any que espero que sigui millor que el que deixem enrere, però que al mateix temps em fa pensar en totes aquelles que segueixen en la mateixa situació dia rere dia, que segueixen en un cicle sense sortida... I jo que estic escrivint la primera reflexió d’aquest 2021 asseguda en una cadira, davant de l’ordinador, amb música de fons, amb els pensaments volant pel cervell... Atenta a posar les comes que calen, de no deixar-me’n cap, de decidir el tòpic de la reflexió que llegireu avui...

Aquesta noia l’he descobert gràcies a la cançó col·lectiva d’Escriurem (els beneficis aniran destinats a la lluita contra la Covid-19), i ella hi participa. Em va agradar molt des que la vaig escoltar a la versió col·lectiva i ara estic en bucle amb la cançó nova que ha tret ‘Som’.

 

Perquè sempre anem amb cura, però no podem tenir-ho tot controlat. Alguna coma ens deixem, algun punt i a part que ha costat de fer, algun punt i seguit que ha durat massa... Algunes promeses que han quedat en aire buit.