FENT EL CIM

 Escalar, pujar coronar... El que importa és assolir allò que volem.

Avui us vull parlar de les fites que ens proposem i aconseguim, i de les que no.

De tots els somnis que he tingut al llarg dels anys que recordo (soc molt jove i em queda molta vida, ho sé), n’he aconseguit uns quants. Per exemple, vaig voler entrar a la carrera malgrat les mil adversitats que em posaven, malgrat les mil dificultats que vaig tenir a les PAU... malgrat tot això vaig lluitar i vaig treure-m’ho, vaig seguir endavant i avui puc dir que més o menys ja soc a segon de carrera.

Una carrera que m’ha aportat alegries, que m’ha obert portes i que m’ha fet conèixer gent fantàstica. Una carrera que m’apropa més al somni de ser intèrpret dalt d’un escenari. Una carrera que em permetrà, si tot surt bé i hi ha oferta, dedicar-me a allò que des que vaig fer el tastet de LSC farà quatre anys i mig se m’ha instaurat al cap.

Com bé sabeu les que llegiu les meves entrades, jo considero la vida com una diada castellera infinita, on cada objectiu és una aleta feta i un castell coronat; i, on a mesura que vas avançant en la diada, es va complicant més fer les aletes del castell. Però com diuen les mestres de casa no hi ha res impossible i els límits me’ls poso jo mateixa; així que a tocar el cel amb la mà i a enderrocar barreres, fronteres i límits.

Perquè una de les altres fites que tinc a la vista és publicar una novel·la. Les que em coneixeu bé sabeu que des de ben petita m’agrada escriure i que, des de fa uns anys, se m’ha ficat al cap publicar alguna novel·la i fer una donació amb els beneficis (però temps al temps!! Primer acabar i publicar la novel·la i després el que hagi de venir). El que estic fent ara de la novel·la és bàsicament escriure a raig tot el que se’m passa pel cap i té a veure amb la història (concretament amb una cultura totalment diferent a la nostra i a quatre mil quilòmetres de casa nostra), perquè també m’interessen altres cultures i aprendre altres llengües (si no la carrera que estic fent no em representaria tant, es pot dir que soc una amant de les llengües; anava a dir filòloga, però no seria el cas); però mai se sap, potser em rumio fer una altra carrera quan acabi Traducció, ja es veurà.

Perquè tinc molts somnis per complir i molts que encara han de fer acte de presència, però no tinc gens de pressa, m’agrada gaudir de cada moment que tinc, perquè un moment que passa és un moment que no torna; així que, com diu l’expressió llatina, carpe diem (aprofita i viu el moment). O tempus fugit (el temps passa) i jo afegiria ‘i no torna’. Les dues expressions van de la mà, o són molt semblants, perquè sense una potser l’altra no existiria. Perquè sense uns moments per viure no tindríem temps que passa i no ens anirien succeint coses i vivint experiències que ens marquen el camí i la pujada a la muntanya o al castell.